la plaqueta dels roïssos

S’Eroski és un diccionari
Traductor i molt il·lustrat
Si tenc dubte estrafolari
Pes súper som passejat

Just me mir sa marca blanca
català, gallec, euskera
Si un mot no record com era
O si una paraula em manca

Men vaig a comprar productes
A s’Eroski tot tranquil
Sé que me resoldrà es dubtes
Amb so seu llibre d’estil

I si agaf es cap des fil
Començ a trescar passillos
Procur llegir un poc subtil
Per no parèixer des pillos

De productes ja en sé mil…
Escuradents i palillos
Torcaboques, servilletes
Draps, pedassos i baietes
Calçons blancs i calçoncillos

En euskera em divertesc
M’encanta llegir etiquetes
I comprant mai m’avorresc
I distrec ses estonetes

A sa fila de sa caixa
Tothom frissa nyirviós
Jo hi puc fotre un horabaixa
Mirant pots estic joiós

Sa traducció no em despista
Fins i tot la trob molt sana
Va a comprar cada setmana
Es consumidor lingüista

Això és perquè ja frissava
De s’etiqueta llegir
Però encara manca es cava
Però encara manca es vi

Cercar, llegir i comparar
Per un producte adquirir
Sempre el vull en català
I això me fa decidir

M’és igual si es deixen comes
M’és igual si es deixen punts
Me conform amb tres idiomes
Mentre estiguin tots tres junts

Sols vull dir una sola cosa,
No és per voler criticar,
Si n’hi ha quatre, un me fa nosa:
M’hi sol sobrar es castellà

Mos manca una sola passa:
Monolingüe en català
Més no podem demanar
Això ja seria massa

En trob, amb sort, qualque dia
Que en català estan escrits
Comprau-los fora mania,
Que els podem comptar amb sos dits!!!

Un homo tot ho celebra
Sempre és motiu per brindar
No s’atura d’ abocar
es tassó ple de ginebra
I de bar en bar glopeja,
s’engata de tant en tant…
i pensa, fumant fumant:
- perquè res no me fa enveja?

I una nit, potser d’aquestes
es fa caure pes Vermut
I es seu coll és un embut
I a l’hivern hi ha poques festes

Com aquest n’hi ha un bon munt
A tots els agrada es beure
I no formen cap conjunt
perquè junts no es deixen veure.

Ara s’altre juga a truc
I a cada barra un amic
- Deixa’m un paper i un bic
Que m’apunt es teu feisbuc
- No vull que siguis més ruc,
ja em trobaràs on estic:
A n’aquesta taula o barra
o a la llum d’aquell aplic
la vida mai no em complic
sempre estic damunt sa parra
Bons amics dins ses cantines
Pere Berga, ets es millor
Junts nirem a encalçar nines
quan mos pegui sa fortor.

- Com així hi ha d’haver mosques?
I… perquè n’hi ha d’haver tantes?
Me diràs que no t’espantes?

- Com un poruc a les fosques!
Com deu ser que hi ha tant d’insecte!!!

- I d’on putes compareixen?

-Una flitada perfecta,
i en deu minuts no existeixen!!!

- Cagonrès!!! Es flit no basta!!!
Mos rovegaran a tots!!!!

- Sa padrina pega bots
i llongos de tota casta

- I es padrí ja està emprenyat
i pega tocs de gaiato

- D’aquí un poc tendrà un bon flato
i mos quedarà estirat

- I sa moixa ha tornat loca,
de mosques no se n’avé
i es bigoti ja me’l té
més brut que es cul de sa lloca

- Mos convé que arribi es fred
i mati totes ses mosques…

- Fumarem fins ran de llosques
com ho fa tot fadrinet

- Prest traurem ses pedres tosques
i això serà lo més net.

-Diumenge tenc una cita
S’hi convoca a sa jet set
Tant sols pegar un cacavet
me pot fer mudar de fita

Al Bon Jesús m’encoman
perquè me faci per bo
(No les tenc totes amb jo
perquè vénc amb Iscomar)

-Per si un cas compra un billet,
ferma caps fort i assegura…
La mar gran quan té bravura
te pot fer tornar boiet.
-Oh gran Sant Antoniet,
brindau-me es barco que sura.

Faç comptes nar a terres santes
Diumenge prest dematí
Si les tenc totes amb mí
Ja hi seré des des dia antes:
He d’anar a fitxar as Vermut
i passar-hi moltes hores
I a mon pare trobar nores.
I as cos donar-li disfrut

Per riure som es primers,
i a Mallorca, lo més bo,
està dins quatre carrers
i tots són de Manacor

.

Marga, Son Serra i amor
Asseguda a sa terrassa
Contempla un nigul com passa
Peus damunt s’arrambador
I apuntant cap a l’orient,
en aquesta latitud,
trenta milles són l’escut
o un mirall coincident.

Simetria comfortable
Telepatia i cançons
Jo també pos es bessons
damunt l’acer inoxidable
Tú també ho vares provar
I així a mi m’ho ensenyares
Aquestes són les baranes
On mos hem de recolzar

A canvi: un nus Margalida
que d’una corda en fa tres
Mar enllà jo sé que hi és:
hi ha Son Serra de la Vida

.

Toni Pol, ets enginyós
Tens ocurrències amb graci
A les mil, tot quant gin passi
Ferm mos fa riure a tots dos
Gintònic amb Gin Beltran
Pomades de Gin Florit
Un homo quan és petit
Sols anhela ser més gran
No tothom fa allò que vol
No tothom sap fer pomades
Ja ho he dit moltes vegades:
Jo vull un Gin-Tònic-Pol
Sols esser prou ocurrent
Ets un homo de recursos
T’agrada embullar la gent
Amb paraules de dos usos
I amb els mots que són assidus…
L’acudit efervescent
l’han après tres individus
I al quart has fet ben content
Fort el cor i molt somrient
Per dedins les processons
Has sabut posar tions
Ja tothom diu “finalment”
Ets un tipo metafòric
que sap llegir en diagonal
De marxa se’t veu eufòric
De dia se’t veu normal
Has fet dogma d’anar viu
I saps tornar per darrera
Tens calmada sa quimera
Quan l’ocell ja és dins el niu.

.

No vull ser mort ni difunt
ni tampoc vull ser en es limbo
Vull nocilla dins pa bimbo
I esser d’Arenys de Munt
Tenc amigues periodistes
i els estim en català
M’agrada molt conversar
amb les independentistes

Jipioses però netes
rasta-fairi els anomèn
Quelcom que tothom comprèn:
que cal emprar les aixetes.
Ja sabeu que no som brut
i que som bastant normal
Però lo més informal
sempre me durà venut
Roba vella però neta
que s’ha acostumat al cos
Se n’ha foradat un tros
per on guaita l’animeta
I aquests quatre putes pijos
que em critiquen pel vestir
Una cosa jo els vull dir:
Voltros comprau vaqueritos
que ja vos venen gastats
I a camper sou estafats
amb sabatets plens de titos
I quan jo era un al.lot
me reieu ses espardenyes
I jo feia l’indiot
enfilat damunt ses penyes
Ara, valen vint-i-un euro…
vos comencen a agradar!!!
Pes vestir tots sou un zero!!!!
Ja les duis fins per mudar!!!!
El criteri dels més bufes
sempre se basa en el preu
…
Si val vint millor que deu
i així com gastes t’estufes.

.

Cada dia quan m’aixec
i enlluerna el sol la cara
Tant despús ahir com ara
com un renego renec
I renec d’un meu passat
i renec de tot Espanya
i voldria tenir manya
per no fer ullastre esbrancat
I cresc un poc cada dia
quan conec a bona gent
Vos vull dar clar i entenent
que sense el vostre talent
jo no sé lo que faria
La meva pàtria sou voltros
el meu país és etern
no ha de menester govern
perquè tots quants som som locos
Manacor, quin poble aixeca!!!
Amb racons plens de genetes
Hi conspiram les gentetes
i aturam per pa i taleca.
Hi ha n’Antònia Santandreu
que és la millor perruquera
Sa perruqueria, Ixent
fa a les altres quedar enrera
Un homo enyora un moment
i el dibuixa dins els somnis
I en el moment que t’adormis
el lladre estarà content
Te podrà robar la bossa
però mai cap pensament.
I si el trob mentre va fent
el rebent amb una cossa.

Tenc el cap tot ple de most
i les rues arruades
de tantes suades
fatídic agost

Me pareix que me fonc viu
De calor o de locura
Tanta de temperatura
Fatídic estiu

Calorades intensives
Calenta i fatídica mar
brou d’olives
calamar
-i quan passes gust salives
i és hora de berenar-

I el setembre entra rompent
i tot sol esqueixa l’ombra
me pensava ser un valent
i el plorar a mi tot m’ho tomba

Procuraré fer un intent
que duri més d’una estona
Brindaré amb rom amb llimona
quan sopi amb la meva gent