12/08/2008

Defectari

Resulta que tothom té
Ve a ser que ningú és perfecte
El decàleg del defecte:
El que ens defineix més bé
Començant per servidor
Perquè llavonces no es digui
Som un nyirvi amb tremolor
Escric perquè tothom rigui
Però mai rib a tothom
Jo voldria saber com
Però em resulta prou dur
Sense agraviar a ningú
No puc fer riure al contrari
És un greuge i un desvari
Però el riure esdevé zero
Si no ofens a cap pepero
I no tenc pus xistes nous
No hi ha cap truita possible
Si abans no romps els ous
Resulta que tothom té
No puc arrufar cap cella
Dolç Per Tú: És mel d'Abella
Però fan pa foraster
Es Vermut és Mel Sublim
Però tanquen tot l'Agost
I quan jo et rebós de most
És només perquè t'estim
Els pares: amics d'amor
I fan molta d'estimera
Però tenen la quimera
De voler tenir raó
Les padrines: uns confits
Amb un iman de besades
Però si es posen pesades
Et farceixen amb enfits
No puc estimar tothom
Tot i que és lo que voldria
Tot lo dia nedaria
Si no me picàs cap vom
Es Caló den Rafelinos
És un lloc que a mi m'encanta
Però m'apura i m'espanta
Nedar sense calçoncillos
I me conten que hi ha arena
I si hi vaig només trob penyes
El sopar tú a mi m'espenyes
Si em fas jeure a la serena
Defectes mil cada dia
Que fan que tots siguem purs
I si féssom un concurs
Sé cert que a damunt perdria
Escrito por xavier em 12:38:25 | Link permanente | Comments (0) |

07/08/2008

Suada Grossa



Dins l'Agost el cap me sua

Perquè és ferm l'estiu de ple

Tot quant jo vos cont és ve

No dic res per fer la pua

Però si mos hi posam

En sé dir, de desbarats

No hi havia posat ham

Pels més grossos que he pescats

Vull que la calor serveixi

Perquè els cossos se despullin

I així el meu cap fort embullin

I tengui tot quant meresqui

I que fongui tot l'asfalt

I aclareixi tot el plàstic

I als peperos dóni càstig

I aclareixi a nen Pastor

Que mai ha tengut raó

I sempre ha fet molt de fàstic

I per dir més desbarats

Menjarem devers mil polos

I dos-cents vint mil gelats

Un trilió de granisats

I tres-centes mil cerveses

Comanarem més remeses

De cubitos i glaçons

I geleres i neveres

I set-cents congeladors

I si escoltes i m'esperes

Uns cinc mil ventiladors

I jo me fondré de veres

Però si ens fonem tots dos


Escrito por xavier em 09:02:29 | Link permanente | Comments (0) |

21/07/2008

verbenes i revetles

Són verbenes, són revetles
I de festa els pobles són
De Sant Joan a Sant Ramón
I a Petra se tiren 'metles
Ha estat Santa Margalida
Ha estat Santa Magdalena
De festa tota la vida
I el meu cos ja sols no alena
Dia quatre Santa Bel
Sant Cristòfol dia deu
Jo m'he cansat d'anar a peu
I deman un cafè amb gel
Ve Santa Aina i Santa Marta
I dia 1 és Sant Feliu
I si ets un homo viu
Demanaràs a la carta
Dia 2: tots a Pollença
La Mare de Déu dels Àngels
Reparteix mesclat amb anses
Per gafar una ceba immensa
Per Sant Jaume, lo més bo
És sortir a prendre la fresca
És Patró, ans no ho paresca
D'Espanya i de Manacor
I per malament que soni
No heu de passar gens de pena
Maldament facem verbena
Feim més cas a Sant Antoni


Escrito por xavier em 12:35:44 | Link permanente | Comments (1) |

16/07/2008

Bones Festes!
Quan és hora de dinar
Un homo té com a rusca
A dins la panxa una busca
No s'atura de ponyir
I en ser l'hora de dormir
Mos envest pardaleria
La pradina cantaria
Però no sap cantar gens
Si t'enfades fort t'encens
I se t'infla fort la vena
I en la nit cau la serena
I de dia pica el sol
I si dines tú tot sol
Tot solet faràs sa sesta
El xubec és una gesta
Digne dels més grans herois
Panades i cocorrois
I una coca de trampó
Te clavaria un grampó
Si te trobàs d'amagat
Anit jo aniré un poc gat
I tú hi aniràs demà
I a l'hora que el sol s'envà
A Mallorca es fa de nit
I haver sopat: Al llit!
Bona Nit i Bona Sort
I sobretot Bones Festes
Que és el que em dóna conhort
Escrito por xavier em 12:49:15 | Link permanente | Comments (0) |

08/07/2008

Ciència Fricció



D'avui dia tot m'espanta
I tot me ve com a gros
Els invents són de bon troç
La magia que al mon encanta

Voldria entendre com funciona
Com punyetes un avión
Pot donar la volta al món
I només torbar una estona

Com punyetes va es telèfon?
Com putes funciona un mòbil?
Jo només hi entenc de rècords
De com he de buidar un bòtil

La tele m'assusta a mi
Cagondéna, com pot ser!
Que es pugui veure tan fi
I pareixi de de ver

Què en deis, des comandament?
Això sí que és bruixeria!!!
Bon Jesús, Santa Maria!!!
Me fuig de l'enteniment!!!

Com putes un micoones
Pot encalentir la llet!!!
Com putes per internet
La gent fot tantes estones!!!

Internet: altre misteri!!!
Jo ja no ho entendré mai
Quan ho mir només m'esglai
Bruixeria i encanteri!!!

Jo veig que hi ha molts d'avanços
I la gent encara és bamba
Tothom pensa en els descansos
I a veure meam lo que arramba

Trob normal aquesta posse
Perquè tots som animals
I les coses més normals
Són cercar es frec i es rosse

Avui dia, bona gent
En ciència fricció vivim
I quan me puny sa talent
No m'enrecord si t'estim

Escrito por xavier em 13:11:48 | Link permanente | Comments (0) |

02/07/2008

NO HI CREC


 
Vull que me dónis dobbers
Vull que me dónis dos bessos
I així em llevis els estressos
I el patir per sempre més
Vos jur que no és lo mateix
Vos promet que no és igual
Ser raret que ser normal
Menjar carn que menjar peix
Jo no crec en la censura
Jo no crec en lo barato
Vull que em facis un retrato
I menjar menos verdura
Jo no crec en lo normal
Jo no crec en lo comú
Lo que em grada menys de tú:
L'amistat condicional
Vull llibertat d'expressió
Jo no som cap sinvergüensa
Amb la llibertat de premsa
Lluita qui no té brevó
Jo no crec en el dimoni
I menys en el dimonió
Jo crec en tot el que em soni
I que dugui la raó
Tampoc crec en Bon Jesusos
Tampoc crec en Cel ni Infern
Vull lo antic més que el modern
I que hi hagi menys abusos
I pegant a una altra part
Perquè vull xerrar un poc més
He tengut un gran estrés
I casi em pega un infart!!!:
En Sitges m'ha pres s'al.lota
L'hauré d'afeitar en eixut
El fotré dins un embut
Fins que faci sa bubota
 


Escrito por xavier em 11:51:04 | Link permanente | Comments (0) |

01/07/2008

Epopeia

Cada poble té un heroi
Cada lloc té una llegenda
La darrera és prou tremenda
Va passar a un caminoi
Ja tenim nou menador!!!
Ja tenim nou cavallista!!!
Serà l'amo de la pista!!!
De grans premis gonyador!!!
El dimonió Vidal
A Fora Vila entrenava
I es cabriol engalanava
Seguint tot es ritual
Ja ho tenia tot a punt:
Es cavall ben pentinat,
Terreno ben aplanat,
I ell mudat i de conjunt.
Es cavall no va fer cas
I ell això no s'ho esperava
I en dos minuts ja llaurava
Amb sa punta des seu nas
Arrossegant com ets indis
A nes carro aferrat fort
Va encetar devers vint sindris
I desfé tot aquell hort
Amb es nas fent solcs i siquis
Fins que es cavall prengué tort
Li va botar de la pleta
Li fugí a Son Macià
Ell darrera en bicicleta
Meam si el podia agafar
Va ser un jorn poc gloriós
I aquell homo extenuat
Va ser assistit de rescat
Pels agents de l'u-u-dos
El cavall furiós nafrat
Tot Son Macià confús
Menador cansat i fus
I el carro tot destrossat
I lo més fotut de tot
És que era manllevat
Per arreglar aquest desvari
Per compondre es desbarat
Per Sant Jaume he proposat
De montar un joc solidari:
Una tómbola tan sols
L'ocasió bé s'ho mereix
Si per campanars serveix
Servirà per cabriols.


Escrito por xavier em 10:21:26 | Link permanente | Comments (0) |

20/06/2008

Aire

Sant Joan, Menorca, Festa
Tothom se'n va a Ciutadella
Pel soldat la millor gesta
És tornar i que hi sigui ella
D'albercocs la gran ingesta
Me va fer anar per avall
Cagon tot! Cap com aquesta!
No vaig veure cap cavall
El moll és ple de sirenes
Per això hi nirem després
La verdura que vull més
Són albergínies rellenes
Convé estalviar dobbers
Perquè vénen més verbenes
No siguis tan caparruda
Sempre canvies de mòbil
Vols baratar d'automòbil
I jo just canviar de muda
Qui fa un porro l'enrodilla
A l'estiu al sol tombat
O en d'hivern a la  camilla
Així en Sitges m'ho ha ensenyat
Normalment la dona vea
Té juanolas al calaix
I al caixó de més abaix
Hi guarda un pot de nivea
El seu costurer és un joc
On hi ha botons i agulles
Quan una quelita mulles
S'ablaneix a poc a poc
I si jo fos invisible
Què en faria de putades!
Totes les monges rapades
Seria quelcom terrible
Si tornava transparent
No em faltarien raons
Putejant fort als cabrons
Fent feliç la bona gent
Jo me vaig enfilar a un arbre
I casi vaig caure en terra
Ja no faré més de cabra
I no vull que hi hagi guerra
Voleu saber lo que vull?
Vull jugar a serra mamerra
Amb na Margalida Llull.
Escrito por xavier em 21:39:05 | Link permanente | Comments (0) |

14/06/2008

Passat demà no l'altre


 
 
Sa tomàtiga que mengis
Procura que sigui vostra
Un dia vaig menjar una ostra
Amb una copa de cava
I me va caure la bava
Perquè vaig passar un bon gust
I jo trob que lo més just
És repetir qualque dia
Me daràs una alegria
Si me dius que m'hi convides
Les al.lotes més cabrides
Totes saben jugar a cartes
Te guanyen fins que te fartes
I llavonces, d'amagat
Te confessen que han fet trampes
Els més joves posen rampes
Per botar amb monopatí
I es padrins solen patir
Perquè ho troben perillós
M'hagués 'gradat vorerlos
Quan ells eren uns al.lots!!!
Sé cert que eren més burots
Que els joves del temps present
Se rompien qualque dent
Perquè se tiraven macs
I feien mil desbarats
Per exemple: matar moixos
I alguns nins quedaren coixos
Perquè per tot s'enfilaven
I quan la fruita robaven
L'amo acabussava es ca
I més d'un va travelar
I va fotre per avall
Sabien colcar cavall
I sabien fer matances
I passaven les vacances
Fent feines de fora vila
No acabaven mai la pila
Perquè cantaven seguit
No existia cap neguit
Ni cap depressió tampoc
Sempre tenien un joc
I mai tengueren juguetes
I no tocaren mametes
Fins que no foren casats
No vull dir pus desbarats
Vos dic que són grans amors
Sense fer d'exagerats
Estimem als més majors
 




 
 
Escrito por xavier em 15:53:49 | Link permanente | Comments (0) |

13/06/2008

La cançó de les veritats

                        Després d'escoltar mil versions diferents d'aquesta codolada popular he aconseguit montar-la.
O al manco això és lo que crec. He anat montant bocins d'aquí i bocins d'allà, retalls de Pollença, Algaida, Manacor, Montuïri i Sant Llorenç. Ha estat una tasca de fer encaixar diferents versions de la mateixa codolada, i sense perdre'n
cap troç pel camí. Això és lo que ha quedat; la meva tesi és que aquesta seria, diguéssom, la més parescuda a "l'original" i que les demés en serien versions.

La cançó de les veritats

Cada cosa en son temps
I en temps d'estiu: xigales
Ocells sense ales
Són bons d'agafar
A una casa que no hi ha pa
No en pensen de bona
Els homos sense dona
No estàn contents
A una jaia sense dents
Dali pa moll
Una gerra sense coll
No està acabada
Bota buidada
No hi ha què punyir
El nostro morir
S'acosta a cada hora
A un lloc enfora
Jo no sé què s'hi fa
Però per haver-hi d'anar
Me sap com a greu
Qui pelea amb Déu
Mai guanya
El Rei d'Espanya
Ja ho deia així
Qui s'aixeca dematí
Pixa allà on vol
Un llum a n'es Sol
No hi fa claror
Un traïdor
Fa dues cares
Ses torrentades
Van per avall
Es nas des frares
Era pelut i pelat
Si no ho és ara
Amb el temps ho ha estat
Vet aquí es cuento
De sa veritat
Escrito por xavier em 12:15:54 | Link permanente | Comments (0) |