la plaqueta dels roïssos

I l’excursió d’ahir

consistia en nar de bars

és que no em puc reprimir,

sia dilluns o dimarts!!!

anant ben acompanyat

les cerveses van llatines

els ulls encalcen les nines

i la nou cerca el banyat

m’agrada anar fer la volta

pels carrers del casc antic

de tot Déu me faig amic

i la pena veig resolta

Vos començava a contar

que m’acompanyà una nina

en detalls no hi vull entrar

que això ho llegeix la pradina

Idò era ben aguda

vos ho dic perquè és ben cert

de callar no en som expert

i ella tampoc no era muda

i xerrarom llarga estona

ai, de coses de la vida

vos ho he dit, que era molt mona?

vivaratxa i gens pansida!

Però lo que enamorava,

vos dic, d’aquella princesa 

era així com s’acabava

amb un sol glop la cervesa

El meu orgull mallorquí

se va sentir humiliat

però vaig quedar admirat

de com se beu per aquí

Una dona que me tomba

me mereix admiració

no cal més demostració

ni que em deixi pus a l’ombra.

Això per jo és una dona,

lo demés són vuits i nous

aquesta sí que ho és bona!

aquí beven com a boooous!

i si els vols engatar

t’has de correr cent-mil tasques

cagondéna aquestes basques

ho són, males de tombar!

ahir varom empatar

però perquè vaig dir basta!

aquí són d’una altra casta

me començ a preocupar

se tracta d’arreglar-ho

a força de fer entrenos

els mallorquins no som menos!

i encapçalam la fortor.

Per això vos dic a tots

que no heu de passar pus pena

jo som un ambaixador

que la marxa bé estrena

i que el deixaré ben alt,

a l’honor dels mallorquins

maldament m’hi faci mal

furgaré fins ben endins.

amb bon mallorquí, des d’allà dalt vos dic:

saludos i recuerdos

mentres uns mos conformam

a adaptar les nostres vides

n’hi ha que assassien la fam

perquè són xots fora mides

i aviat tot d’una aferren

i gairebé ells no xerren

però s’ho fan venir bé

adaptant-se a l’extranger

encara no fa deu dies

i sé que aquell animal

ha sabut gordar u pardal

per les terres gironines

i la resta de mortals

que anhelam les coses fines

romanem com a nials

i bevem per les cantines

i mos hem de conformar

en deixar succeir el temps

i que no mos queixem gens;

sempre pot empitjorar

si hi ha res que faci net

i ho faci més que un torrent

és el foc que lleva el fret

i entebana a la gent

ara s’acosta l’hivern

i la rasca ja se sent

la fredor que cala el vent

l’eixugam amb un infern

el dimoni tot sol crema

i mos crema per dedins

mos fa guaitar als camins

més prohibits per sistema

i tots cercarem calor

encenent un fogueró

i tots farem nostro niu

on hi bufarem caliu

i el caliu vermell s’encén

tan com el bufar pretén.

on desenvolup la tasca

és un barri concurrit

s’hi remena l’esperit

amb els carrers plens de basca

per amunt i per avall

bicicleta i cavall

per avall i per amunt

la gent se mou en conjunt

jo que som homo de vila

tot això me ve un poc gros

i aquests aires no s’estilen

per l’illa ni de bon tros

però essent jo trescador

m’agrada veure gent nova

i no parèixer coió

malgrat surti d’una cova

i lo millor del matí

i sense cap discusió

és sortir a fer un voltí

contemplant la processó

quina processó vos dic?

escoltau amb atenció!

se m’arrufa el melic

just quan devall l’escaló!

és zona universitària

per tant no és processionària…

xavier, perquè et pentines?

Perquè és processó de nines!!!

I saps que hi van d’arreglades

i caminen estirades!!!

Totes se’n van cap a escola

la mirada a mi me vola

no em sap greu dematinera

quan veig tan plena “l’acera”

i això és un gran alicient

i a la feina jo entr content.

bon dimecres a tots aquells que guaitau a la plaqueta dels roïssos.

un homo fet per cadira

de cavar en sap ben poc

glosa, escriu i ho troba un joc

i la feina poc s’estira

dematins fets de geneta

berenar i cafè amb llet

la pradina enyora el net

per aquí tot és genteta

ha perdut el seu carisma

perquè només sap cantar

oblida el metabollisme

i la vida a disfrutar

me puc donar per vençut

ja seré gras de per vida

de la panxa estic fotut

Jo tampoc menj fora mida!

metabollisme és lo que tenc

que allà baix se’m cria bolla

és aprovisionament

quan la butza se “m’enrolla”

ho fa per si ve la guerra

no m’agafi massa magre

i acabi estirat p’enterra

amb la gargamella agre

i així tornaré més gran

per de mor dels meus “good years”

que quan passaren del pam

mitxelins sortits de vies

Ara ja som per Bilbao

i me fa uns dies ben guapos

i no se me fa gens raro:

pinxos, birres, guardanapos

Cagondell tothom molt menja!

jo tampoc no he de ser menos

i això serà la revenja

de tants gusts hem de fer estrenos

molt m’agrada la fritura

sobretot quan neda amb oli

i jo vos dic que pentura

amb el meu pes molt poc voli

molt pateix la bicicleta

quan m’hi encamell a damunt

com que té la roda estreta

els percanses van tots junts

cagondéu de cartutxeres

cagondéu de selulitis

que te fan les xigarreres

per gens que les necessitis

pels reis jo demanaré

una gran liposucsión

meam si així m’enmagriré

i podré coneixer món

m’enrecord els dematins

lo felís que era antes

les cremalleres espantes

quan rebentes mitxelins

vaqueros de l’any passat

començau a tremolar

no sé com vos puc cordar

però ho he de fer aviat

que enguany no compraré roba

la meva butza no ho troba

i no vull ‘nar descordat

s’esquixarran les costures

hauré de menjar verdures

i enguany serà recordat

pels gustos i les textures.

“Hoy pago yo”, va fer en Dionís,

i ahir amb una “vissa”

ho va fer en Gamundí

que arribava d’anar missa

per això arribava tard

de pagar n’estava fart

i no ho diu per la cantina,

per no haver passat bassina!!!

En Bernadí n’està content

d’en xumàquer veure u cotxo

i per no fer un jeure totxo

al beure hi posa l’esment

en Pedro se n’ha d’anar

demà va a fer feina a Palma

just on en Bernadí va

és allà on s’hi fa la calma

uns treballen, altres jeven

i tot esdevé una merda

diven que no sabem perdre

i a damunt mos ho retreven

I això deixa de ser just,

també lo den Miguelito,

passa pena per en xus

li haurà de tallar u pito.

Ahir em varen fer, quin xasco!

una gran festa sorpresa!!!

Vaig plorar per la tristesa

de fogir fins passat pasco

Era un comiat senzill

i farcit de germanor

la tendresa desbordava

els hi vaig dar un besso a tots

perquè me queia la bava

No me n’havien fet mai

de cap festota sorpresa

jo me’n vaig endur un esglai

i varom brindar amb cervesa

hi havia tota la trup

erom u més torts del poble

beguérom tota una aljub

de carn menjàrom un moble

En Jiménes, en Ramon

Cati, Quica i Joana

En Rafel tenia Gana

i jo també, batualmon

En Peior, en Joan Cerdà

I na Marta amb paciència

no férom cap inclemència

perquè hi ha molts de veïnats

En Martí tot sol torrava

i amb tots u sants se cagava

i mentres treia u bistecs

mos deia que som xerecs

i quan torrava salsitxes

noltros nàvom moguent fitxes

per trobar un bon seient

i jo vos don ententent

que beguérom molt de vi

si tú no en beus és per mi

i allargàrom la vetllada

amb una gent estimada

i que se fan estimar

però jo me n’he d’anar

i tot això és el seu fer

i el seu fer gens no me cansa

per això els tendré enyorança.

i els hauré de menester.

una aferrada a tots.

Aquesta va dedicada

al nostre amic Miquel Suau

Ell és un crack, escoltau

seguit me la té liada

I si tú li perds el fil

i li demanes u què

ell te diu tranquil i ple:

bé, és que jo ho faig així!!!

Si naufragues l’estoneta,

i si ell t’ha de rescatar,

tot d’una et fa desmontar

tres rodes de bicicleta.

Avui xerrant d’una al.lota

que coneixem noltros dos:

diu que té el posat coriós

i que totella és guapota

I quan li coment com ara

i jo li torn insistir

que ella té un cutis fí

diu que no li ha vist la cara!!!

A jo em té com a embullat

ara blanc i suara negre

una albergínia és un pebre

i un gos esdevé un gat

i un paner una senalla

i una moto un automòbil

i sempre sol perdre u mòbil

diu que té el cap ple de palla

i no en xerrem de les claus

deven ser dins els “ufaus”

i les ulleres de sol

són perdudes pel trispol

i jo li canvii l’al.lota

per una planxa de surf

els cabells aviat s’estuf

si no ha posat la capota

I aquí a on el veis

és el més tendre de tots

no li mireu els cabeis

mirau-li el cor pegant bots

Un homo que té detalls

no en conec altre com ell

tant li és fer-se mil talls

com cremar-se fort la pell

oli calent de la pella

perquè el millor cuiner és

si se casa tant li és

cuinarà molt més ell que ella

l’anomenaria xef

de la cuina més luxosa

fregeix, bull, també rebosa

és el millor, tanmateix

I aquest és el nostre amic

un personatge curiós

és ben cert tot el que dic

és l’al.lot més carinyós.

salut a tots us amics den Miguelito

és que ell ho fa així!!!!!

No hi ha regal més gran del cel

que trobar una bicicleta

tan el fems com la cuneta

són llocs on mir amb recel

tenc una gran obsessió

en trobar una bona velo

els pedals rovelladons

i el manillar ple de celo

estim molt les coses velles

tenc amor per replegar

femeter com jo no hi ha

perols, ganivets i pelles

I és que trob que tiram massa

tot consisteix en comprar!!!

succeeix que a cada passa

jo me solc enamorar:

que si ara és una bici,

que si ara un xilofón,

que si ara un saxofón,

femeter som jo d’ofici,

Arreplegador per vici:

la bassura i jo som dos

Però sent predilecció

per arreplegar vehicles:

bicicletes i tricilcles

solen ser de lo millor

però també molt m’agraden

automòbils color blanc

per Banyoles dins l’estanc

de nedar encara no en saben

tots els meus petits cotxets

de vehicles són persones

som amics passant estones

i els batïi amb bons nomets

blanquet u i blanquet dos

nom original i hermós

i prest vendrà en blanquet tres

aquest nom per mi vesteix

i tothom quan pas se giren

i aquella tartana miren

i cutre es pensen que som

i la ravó jo els hi dón

solc trescar jo les contrades

a dins capses rovellades

o colcant bicicletota,

no es raro no trobi al.lota!