la plaqueta dels roïssos

Esper avui decapvespre

que m’arribi un esturment

per això estic tan content

tocaré i li faré festa

Comanat tenc un bouzoqui

que ve a ser una gran mandola

sona més que una gramola

qui no agradi que els ulls cluqui

Dic que és gran casualitat

avui que és Santa Cecília

ahir n’era la vigília

i ja el ‘via comanat

Però jo sols no ho sabia

quin dia era el demà

i avui, que m’arribarà

diré Amen, Santa Cecília

Patrona de tots els músics

a meam si me conferiu

que el sonar me surti viu

i que agradi a tots els públics

I d’aquí vull dedicar

als músics la codolada

que facin bona tocada

per aquest Sant celebrar.

Molts d’anys a tots aquells que emeteu qualsevol renou

des de qualsevol eina o part del cos. Tot arriba a ser música

i tota la música me fa feliç. Dedicau-me des de la vostra cadira,

al manco, un rot o un pet.

AGUR

si camines badocant

pradines que un se troba

troben que dus poca roba

i que t’estàs costipant

Tú t’assembles a un net seu

tot d’una et gafen apreci

jo som d’una mala especi

i tot d’una maldic Deu

Ja sigui colcant en tren

o dedins un autobús

jo pens: no hi tornaré pús

questa vea, què pretén?

Com així me veig confús,

sempre trobant mal embús,

en els llocs amb tanta gent?

La paraula ve a ser agobis,

el ‘nar fent de les ciutats

hi ha bons i maleducats

i de tot lo que te trobis. 

I jo venc de fora vila

i tot això ho trob groller

m’hauré de canviar la pila

per entendre el foraster

I lo que jo trob més grave

és lo poc que jo barrin

ensum que me ve un mal fin

si estic en aquest enclave

però la gran solució

sol passar per talonari

jo tampoc som millonari

però tenc més d’un velló

i aviat acabarem

que ja m’estic enfilant

cap de fil vaig estirant

i la broma me surt ferm

I ara jo ralentiré

que he xerrat un poc de més

dins lo que queda de mes

pus locures escriuré

Venc encisat de mirades

provocades ben a posta

tot just quan surt de ca nostra

ja començ amb les tocades

Venga ring i venga rang

aquest timbre farà fum

tant si plou com si hi ha fang

i si és fosc jo pos el llum.

La màquina no abandon

perquè jo estic fet un tresca

i maldament no ho paresca

faria la volta al món

Tocant timbre per arreu

fent girar totes les nines

m’és igual que no ho cregueu

i si no colques camines

A més d’una li provoc

un poquet de mal de coll

i si no vol anar al moll

amb un ring ring jo la moc

Pel passeig jo me faç puesto

aferrat al manillar

la campana amb un sol gesto

a tothom fa tremolar

I de tot he vist jo ja

fins i tot sillins de mimbre

però jur que tenir un timbre

ve a ser lo millor que hi ha.

i avui torna a ser dimarts

no mos queda més remei

i per veure’n un parell

anit pegarem pels bars 

Comentarista anomenat “Blau com el Sol”, identifica’t.

Per com et baties ets molt nou-romancerista.

Però m’agradaria saber qui s’amaga rera el misteri del teu anonimat.

____

ara és l’hora del cafè

però cafè sense sucre

és que som molt nerviós

però també som gandul

només me falta un redbul

per jeure tot tremolós

Som feliç perquè a la bici

a damunt el manillar

duc un timbre que és un vici

de tocar no em puc ‘turar

De la velo del pradí

veig que lo més important

és aquell tocar tan fí

que faig sonar mentrestant

fa ring ring i tot u temps

faig tremolar la campana

i no m’empagaesc gens

quan la gent me mira rara

és més guai que la dinamo,

millor que la panereta,

quan tresc com una geneta

del carrer jo me sent l’amo

m’encisa aquella campana

que jo accion amb un sol dit

setmana rera setmana

passeig amb molt de delit

és millor que una bocina

perquè té un so més valent

i ara jo estic tan content

que li diré a la pradina

ring ring fa, vos ho he dit?

i faig girar a les al.lotes

sobretot a les guapotes

a colcar jo les convit

Pujau, dic, i elles dubten…

i tot d’una diven: no!

ténen por de fer coió

i les ganes se’ls en duen

I s’ho perden perquè saben

que vorien molt de món

i a ca seva jo else torn

tot just quan elles se cansen

I així es perden anar al moll

i veure aquelles barquetes

i em volen dar, mil punyetes!

una aferrada pel coll

I jo les faç patir un poc

i els hi dic que no pot ser

i se queden de de ver

com si els hagués dat un toc

Si no hi ha colcar no don

ni a la galta una besada

la meva bici estimada

és lo millor d’aquest món

I la que vulgui pujar

a darrera a fer una volta

la vida m’haurà resolta

i jo la voldré estimar

I colcant mor n’anirem

fins la vorera de mar

i mos fotrem a nedar

de riure no aturarem

i la bici mirarà

i estarà tan detxondida

tota sola i fora mida

el timbre farà sonar.

ring ring riiiiiiiing  

 ___________________________________

demà mos veim *****

Fet de beure esdevé fe

combregant amb religió

el cor se m’omple d’amor

sobretot si el tassó és ple

Tot p’en dins i tassó buit

si no, no tornarem grans

és que me n’he begut tants

que la xifra ja m’ha fuit

Jo disfrut d’arrambar fort

i per l’ansa una gran gerra

No torneu dir que som tort,

que jo estic quantra la guerra!

Des de la barra defens 

a n’aquest món d’injosticis

el meu seny esdevé immens

quan m’enfad amb les notricis

Som torero de Salón

i res no me ve de nou

i és com si ves aquell bou

que m’envest, batualmón

arreglant des de la barra

tot lo que està malament

criticant amb molt d’esment

jo m’engrons des de la parra

Amb el tassó dins el puny

jo me sent molt poderós

tant que l’estrenc quasi el muny

i xerrant torn vigorós

I cada pic que m’hi pos

torn més valent dia a dia

mai giraré la camia

ja seria lo més gros

El nirvi s’engalaverna

quan ja duc més de tres gerres

i quan surt de la taverna

cada pic som més d’esquerres

I és lo més gran que existeix

per reafirmar postures

de beure fora mesures

tot lo que el meu cos mereix.

Visca la terra i la barra!!!

quan el devenir poc me conhorta

m’agrada pujar al tren i mirar per la finestra

hi colca gent que de la vida n’és mestra

autòmates de rialla difícil, però de somriure gratuït

MÀQUINES:

txup,txup, ferrocarril

ferralla de metall eterna

paral.lel de l’infinit

tren anònim de l’oblit

que en la nit tot ho enlluerna

txup txup, ferrocarrrril

ferro i roda, xispa i fil

unitat de transport del poble

desplaçament del “perquè sí”

transcorre així ferm la vida

txup, txuuuup, frrcrrl

Cisalla del suïcida

mos férom amics fa estona

calderes i carbó

no record on vaig pujar

locomotora i vagó

andana i estació

hipnotitzat de colcar

traqueteig cansat: cançó

Necessària companyia en ruta

fallona en trams de viatge

quan compràrem el passatge?

i d’encà sols no s’immuta

travesses que són de fusta

marquen la mesura justa

viuen sent recolzaments

d’un tren farcit de moments

txup , txup , ferrocarril

passejar a tant d’artista

és el seu llibre d’estil

té mal desxifrar el perfil

i jo en vull ser maquinista

Vos dic que no he abandonat

només descans una estona

que són festes de girona

i estic molt enfeinat

I per dir la veritat

lo que passa realment

és que he d’ocupar la ment

amb més feina que no amb oci

això és un mal negoci

però esper que finalment

pugui fer endavant talent

i aprendre coses noves

les muntanyes i llurs coves

Ai, jo estim amb molt d’amor

i m’he fet proposició

per bé  fer una gran recerca

la geneta sempre tresca

i trob que serà millor

per fer un totxo o un maó

capolar tota la runa

que no mos caigui la pruna

i espenyi la processó

“empleant” tots els “escombros”

per fabricar els blocs nous

medi ambient durem a “ombros”

i tornarem forts com bous.

Així és que com que ara

estic un poc ocupat

les gloses aniran clares

per tenir temps d’anar gat