la plaqueta dels roïssos

No sé què serà de jo

M’estic cercant un mal fin

Jo pretenc i no endevin

Convertir la runa en or

Si aconseguesc dels “escombros”

Fer una pedra un poc decent

Tampoc me trauran a “ombros”

Però estaré més content

Amb lo molt que estim Mallorca

Vull llevar els abocadors

Perquè no estigui tan porca

I estiguem contents tots dos

Perquè el poble no és confús

No pretén sortir a revistes

I de tantes autopistes

No en vol sentir a parlar pús!

Ai Déu méu, Ai Bon Jesús

Al respecte molt se’ns falta

El pepé em crea refús

Quan tota Mallorca asfalta

I ara ho dic amb molt d’escreix

Voldria que cent mil rates

Anassin ara mateix

I se menjassin en Mates

Si el camí de Mallorca veim tan negre, és perquè està asfaltat.

Qui estima Mallorca no la destrueix.

M’he fet a la mar de grat

Abans que trencàs l’albada.

Tenc l’ànima encorajada

I encara no m’he banyat

I me diven que és dilluns

Vol dir que demà és dimarts

Si anit no acabam junts

Demà pegaré pels bars

Per ofegar tanta pena

Faran falta molts de litres

Ja m’han caigut tants de mites

Que el disgust no m’enverena

Perquè ja m’he acostumat

A no sempre tenir èxit

M’enfrontaria a un exèrcit

De gros que torn quan vaig gat

Que tot això és valentia

Tot i que paresc poruc

Amb l’empenta que jo duc

A tothom fort jo empendria

Qui té un amor a cada port

Que aprofiti les amarres

Sinó que aguanti les barres

Tornant un mariner tort

Les tasques de mariners

Són plenes de gent honrada

Que la pena han ofegada

I no seran els darrers

Perquè plens són els carrers

Que tornen sense pescada

La genteta enamorada

Normalment té pocs dobbers

I també són els primers

Que ençaten la convidada

La taverna n’és tancada

La tormenta ja ha espassat

El Sol brilla i és banyat

La mar és calma en explanada

Ara és just dematinada

Fa estona que som salpat