la plaqueta dels roïssos

Sopant dalt, Puig de Maria

No havia rigut mai tant

El pamboli és important

Però més la companyia

Riure molt, riure pels colzes

Que també en sé mossegar

I cireres rovegar

M’agrada més la més dolça

I en haver sopat més rèiem

I era aigo el que beguérem!!!

Post el sol els ulls s’esveren

I és de lo contents que estèiem

I avui nam a Cala Barques

Que les vaques mos hi esperen

I en de nit s’entretengueren

Per això anam plens de taques

I enfilats dalt de les roques

Pegarem un bot dins mar

Meam si record el surar

Meam si barques n’hi ha poques.

Vengueren cinc amigots

Carregats del tot de ganes

De riure dues setmanes

I embrutar-se bé els bigots

Sé que són molt bons al.lots

Per això a mi me fan graci

I sé que passi el que passi

D’amor en poden omplir pots

I férem les quatre i mitja Gambejant per dins Pollença

I una sabatada immensa

Quan el cant tot ho tropitja

Mos disfressarom tots vuit

De formigues amb antenes

I de brou plenes les venes

I fent un poc el cap buit

I a dormir tots ben tobissos

I a fer feina tot seguit

I això és el que té un sentit

La plaqueta dels roïssos

I la prima em fa neguit

Perquè sempre em fa desplante

I una bufanda que és d’ante

Tú no la pots dur seguit

I els pulmons són plens de morques

I si tú me dius que et colgues

Jo te diré bona nit.

Fadrí, pobre i sense llar

Són coses que té la vida

Però prenen altra mida

Si les contemples del bar

I lo més graciós encara

És que tornen un no res

Pronunciades en Anglès

Te torna guapa la cara

En els termes més moderns:

Single, homeless, mileurista

Maldament sigui als inferns

Per envant tenc molta pista

Si jo dic que som un sínguel

Me respecten com un bítel

I si dic que som fadrí

Tothom s’enriurà de mi

I si me prenen per pobre

S’enriuran de la meva obra

Però un joumles ja ven més

I em voran un “sense estrés”

I si em veuen mileurista

Passaré jo per artista

I aquesta és la pardalada

Que tothom se creu per dins

Perquè d’ençà que som nins

Lo estranger té més tirada

Si cantes en Mallorquí

Ets un cutre i un pagès

Però cantant en Anglès

Ara resulta que ets fí 

Si escrius clar i Català

Mai no arribaràs enlloc

Però quan l’Anglès invoc

Fins i tot Déu baixarà

Però jo vos recoman

Que cresqueu rompent esqueixos

No sereu en Superman

Però sí voltros mateixos

Què la veis…!? xò’s massa!

Ahir vaig sortir a volar

I volant amunt pel cel

Vaig desferrar tota arrel

Botejant damunt la mar

I un quant toca dos nivols

Sent el poder dins el cos

Sentir l’aire és un joc gros

Si no te tremola el pols

I la gespa dalt es veu

Com si fóra pèl de roca

I lo millor és si te toca

Viure quelcom que no es creu

Planejant rebuf de seny

Jo rebot en fantasia

L’oceà és malvasia

Allà enmig no res t’estreny

Ona amunt: rampa directa

Ona avall: un rost immens

Navegar és lo més intens

I la vida n’és perfecta

Cop de vent alluny m’emporta

I l’embat de Déu quan bufa

I l’oratge m’escarrufa

I a la nit la mar ja és morta

Perquè ja han tancat la porta

Del vent quan s’acosta el vespre

I jo jec damunt la gespa

I prenc força de la forta

I quan negra sigui fosca

I la lluna ben amunt

Ja haurà arribat aquell punt

Per volar com una mosca

Tan de dia com de nit

Procur desplegar les ales

Tan a taula com al llit

Solc volar moltes vegades.

La calor pesa a la closca

Però hi trobaré un sentit

Perquè quan ja estic vestit

Suu més que les mules d’Hosca

Refresc tot el cos mullat

L’he puat totell dins mar

No vos cont cap desbarat

Sé molt bé per on n’hi ha

Solucion bé jo en remull

Tots els mals que té aquest món

De Sant Pere a Sant Ramon

Refrescar-me és tot quant vull

I maldament no ho paresca

A l’ombra m’agrada jeure

I el vespre cadires treure

Just per prendre un poc la fresca.

Per la tele repeteixen

Tots els programes antics

Val més xerrar amb els amics

Les vesprades deverteixen

Resulta que ja s’escurça

Quan ja ha passat Sant Joan

La sandalia ja no s’usa

I no entenc jo com s’ho fan

Per envestir calorades

Sense camia ni crema

Aquests guiris amb torrades

Bolliran de forma extrema

I noltros menjam trempó

A davall una porxada

I tenim la festa armada

Quan el sol se pon rodó

Vull dir que sortim de nit

Vull dir que anam molt de marxa

Vull dir que param la xarxa

Fins que és hora d’anar al llit

amb u cabellets curts està la mar de mona