Perquè quan comences tot està per fer, i quan acabes veus que no has fet res.
Albert Om (Taradell 1966)
Ara són devers les tres
I me jec damunt les herbes
Jo sé que són totes meves
Perquè avui estic espès
Sé que solc confondre molt
L’estimar amb l’estimera
Jo només tenc la quimera
I quan xerres jo t’escolt
Però vull tenir una moto
També vull ser un poc més gran
Vull conèixer en Superman
I que me toqui la loto
Vull anar a prendre dos banyos
Per això jo som banyista
Vull llegir qualque revista
I conèixer a tots els amos
Vull posar molta de banya
Per això jo som banyista
Vull conèixer a qualque artista
I separar-me d’Espanya
No vull resoldre poblemes
Ni tampoc desig pogrés
I lo que me pica més
És que me surtin eczemes
Sostenible no ho som gens
I no vull arreglar el món
Lo que les desgracis són
És no saber on tirar el fems
Que s’acabi l’escriptura
Que reprengui prest la son
I estic segur que pentura
Avui no me piqui un vom
I he firat a dos camells
Per colcar dins un desert
Te promet i ho sé ben cert
Que trobarem picornells
Per no agafar un bon memeu
Me taparé amb sis flassades
Te donaré sobrassades
I contaré fins a deu
Vull conêixer gent del môn
Vull xerrar amb tothom que pugui
No vull que ningû em remugui
Vull partir i no saber on
M’agrada dur motxilotes
I mostrar roba de jipi
Perquê crec que aixô en principi
Els agrada a les al.lotes
I dormir a qualsevol banda
I anar brut devers sis jorns
I si voleu mês raons
Cerc la sort que a mi em comanda
I me deman tot sovint:
Perquê cerc jo aquest viatge?
Perquê vull mostrar coratge,
Ara que en tenc mês de vint?
La meva generaciô
Vol contar molta batalla
I tan sols donam la talla
I tampoc tenim raô
Com que no hem fet el “servici”
Cercam el “sofrir un poquet”
Ser valents a un lloc estret
I patir mil i un suplici
Per llavonces contar-ho
Dins un bar davant les nines
I explicar que quan camines
Vares veure aquell lleô
Quê ês de guai, ser explorador!!!
Colcant amb la furgoneta
Tot terreno o bicicleta
I fotos per mostrar-ho
I un mallorquî ês prou pardal
I tot d’una prest s’enyora
A no ser, si s’enamora
Que potser no torni mai
I els que sou com jo sabeu
Que ês molt xulo fer camî
I que el millor de partir
Ês tornar allâ on ets hereu
I duc la closca molt porca
I trotar aixî ês prou cansat
Vos dirê la veritat:
L’any qui ve basta a Menorca!!!