Baix el Sol jo don les gràcies
Tot i trobar-me tot sol
Tot i patir mil desgràcies
I ser l’unic del redol
Moltes gràcies als xigarros
La mescla fan cremar bé
Alenant som beneitarros
Quan no tenim res a fer
Moltes gràcies a la pinta
Per pentinar aquesta estopa
Quan camin de proa a popa
Jo acab ben despentinat
Moltes gràcies al forat
Que s’enduu l’aigo que xopa
Don les gràcies quan toc goma
Perquè som més creatiu
De mort que som em sent viu
Les desgràcies prenc en broma
Ho pas puta tot sovint
I me pega pels roïssos
No són els anys més feliços
Tot i que en tenc més de vint
Torn afable per moments
I el cor buida l’alegria
Riguent no faç massa via
I de plorar no en sé gens
El canó jo m’ompl de vins
Fins portar el meu cap al límit
Tampoc no és que sigui tímit
La processó va per dins
Ho tenc bo de fer estimar
Sobretot quan no m’estimen
Les paraules que no rimen
A mi em solen fer plorar
Encara crec en la vida
I en la gent part damunt tot
Trescador som fora mida
I per tot som amb un bot
Baix el sol romanc expost
I la pell me cau a tires
Com un moix jo tenc set vides
Sobretot si és ple el rebost
Demà serà un altre dia
I quan hagi obert un ull
Tampoc no sabré el que vull
Però em beuré l’agonia
Que per tres vegades sia
Sapigueu que em falta un bull
I no penseu que m’embull
Tampoc ho tenc del tot clar
Lo que és cert és que a dins mar
És on sempre trob més trull
M’estim més estar en remull
Que ser el rei de cap altar
Baix el sol romanc expost
Després de tantes estrofes
La pell me bull en butllofes
I estimar no és correspost
De trist solc reconduir
La meva pena en paraules
Som expert en tocar baules
De portes que no sé obrir.
I aquest crit ha de finir
Perquè sinó explotaria
I demà seria el dia
De no tenir res a dir.
les setmanes de vuit dies
han anat destil.lant unes hores
que ara, aferradisses i viscoses,
vessen i regalimen com mel de Maig.
I, tots noltros, tenim els dits mostosos
