Ara estic ja acostumat
A patir humiliacions
Li has de posar dos bessons
Per envestir aquest combat
Que la vida cada dia
T'ofereix un temporal
I no has d'estar gens nial
Jo naveg sempre en cenyida
I m'agrada disfrutar
De cada moment en si
Lo que faç per jo és per mi
I me procur embrutar
Jo m'implic en tot quan faig
I me bany fins dalt la closca
I no estic passat de rosca
Ni me falta un bull ni un raig
I tothom qui me menteix
Que la vida li retorni
I tothom que em fa a mi l'orni
Entenc que a mi no em mereix
I qualqú que a mi m'engana
No vesteix el meu consol
I aviat li prenc el vol
Ni que passin tres setmanes
A mi ningú m'és a cames
I val més estar tot sol
Que viure dins l'agonia
Jo no clam en fellonia
I en de nit som un mussol
Sempre tenc els ulls badats
I he begut de l'experiència
I no dic que sapi ciència
Però tenc la meva edat
I la vida a mi m'ha dat
De fa anys moltes trompades
I no he viscut jo de bades
I així aquí som arribat
Pens talment que puc concloure
Que en xavier no és gratuït
I si a algú li fa neguit
Idò que es comenci a moure
Jo sé posar l'altra galta
Però només en tenc dues
Ho he fet quan ha fet falta
I m'hi han tirat fil amb pues
Si t'ho treus tot de l'esquena
I la vida no et ve dada
A mi l'ànima em remena
Però no està empardalada
Així és que vos recoman
De moment que anigueu vius
I a cap sant vos encoman
Promet que llavò més rius
