la plaqueta dels roïssos

No som gens capitalista
I comunista ho som poc
Crec que la vida és un joc
Que se juga fora pista
Més bé som un vividor
Que se pensa que els dobbers
No serveixen per res més
Que per viure un poc millor
Com que no som capritxós
No solc vestir mai de marca
M’estim molt més colcar en barca
Que lluir de pretenciós
Tot vestint sabata o parca
Fent de xulo com feis vos

-Hem d’anar a dinar “por ahi”?
- Hem d’anar a fer una cervesa?
Gastar així no em fa peresa!
Ni tampoc me n’ha fet mai!

I quan jo veig un billet
Hi veig un “vale” per riure
L’ocasió per ser més lliure!
I a ningú agrada anar estret!
Però hem d’estar preparats
Per les èpoques més fluixes
Dobberet, a mi m’embruixes
I a tots tens obsessionats!!!

Jo vull dar a entendre només
Que a tothom dóna coratge
Tenir bon carro en garatge
I jo veig en els dobbers
L’ocasió per fer un viatge
I tant xerr de viatjar
Com d’anar de marxa loca
De vergonya jo en tenc poca
Disfrut d’escandalitzar

Els dobbers són just per viure
I cobrir necessitats
Els dobbers són fets per riure
I conseguir anar ben gats
I ja basta de beure aigo
Que molts hi són anegats!!!

La vida conté contraris
Els contrastos són la sang
Si no és negre, idò és ben blanc
Si no són tords són canaris

Si no són bons són dolents
I si no són blaus són roses
Així funcionen les coses
Si no són freds són calents

Si un se troba molt confús
I no assaboreix la mel
Com que sen vol anar al cel
S’encomana al Bon Jesús

La vida és aigo i carboni
La vida és beure i fumar
I a l’hora de fornicar
Qui comanda és el dimoni

Si no és pena és alegria
Si no ets assassiat tens fam
Tot lo que podem menjam
I si no és fosc és de dia

Si no és paraigo és sombrilla
O bé plou o bé fa sol
I si un descansa tot sol
O bé és llit o bé és camilla

Si no és car ho trobam barato
No existeix el terme mig
O és vorera o és enmig
Si no és crossa és un gaiato

I ja fart de dar o rebre
Desig fort jo trobar el gris
Som cansat de blanc o negre
I ara vos deman permís:

Me deixau per favoret
Que m’embali a l’aventura
De tirar-me a la locura
Convertint-me en pallasset?

I esquinçant sisos i sets
Meam si un dia vos faig riure
Sereu voltros més distrets
I jo més feliç de viure

Sempre he estat un nin poruc

La feredat tots me veis

No em sé anar a tallar els cabells

Perquè tenc por d’un niu-luc

Però hi ha homos més valents

Sobretot el meu amic

Ell se cuida i és molt “xic”

I a tots sempre ens té contents

Vos estic xerrant den Sitges

Alab fort jo a nen Mistero

És més xulo que un torero

I no deixa res a mitges

És un xotet de primera

Sempre fa molt bona planta

A les nines els encanta

I totes li van darrera

I si féssom un pograma

Montaríom un esquetx

Ell seria el que sempre arramba

I jo seria l’amic lleig

No ho trob raro, és molt curro

I té un conversar diví

Quan escau ell sap ser fi

I quan toca sap fer el burro

Sempre endevina els remeis

Escriu premsa de fancine

Fa guies de magacine

I amb aquest tall de cabells

Ell serà artista de sine

Me mereix molt de respecte

Aquest homo tan lletrut

Políticament perfecte

Té l’èxit ben merescut

- Ara que ets tan boixador

Estàs guapo, però bastes!!!

Te deman sols un favor:

Que en deixis un poc pels altres!!!!!

I ho tendràs mal de complir,

Essent curro fora mida.

Una cosa te vull dir:

No em prenguis na Margalida;-)