Friday, June 20, 2008

Aire

Sant Joan, Menorca, Festa
Tothom se’n va a Ciutadella
Pel soldat la millor gesta
És tornar i que hi sigui ella
D’albercocs la gran ingesta
Me va fer anar per avall
Cagon tot! Cap com aquesta!
No vaig veure cap cavall
El moll és ple de sirenes
Per això hi nirem després
La verdura que vull més
Són albergínies rellenes
Convé estalviar dobbers
Perquè vénen més verbenes
No siguis tan caparruda
Sempre canvies de mòbil
Vols baratar d’automòbil
I jo just canviar de muda
Qui fa un porro l’enrodilla
A l’estiu al sol tombat
O en d’hivern a la  camilla
Així en Sitges m’ho ha ensenyat
Normalment la dona vea
Té juanolas al calaix
I al caixó de més abaix
Hi guarda un pot de nivea
El seu costurer és un joc
On hi ha botons i agulles
Quan una quelita mulles
S’ablaneix a poc a poc
I si jo fos invisible
Què en faria de putades!
Totes les monges rapades
Seria quelcom terrible
Si tornava transparent
No em faltarien raons
Putejant fort als cabrons
Fent feliç la bona gent
Jo me vaig enfilar a un arbre
I casi vaig caure en terra
Ja no faré més de cabra
I no vull que hi hagi guerra
Voleu saber lo que vull?
Vull jugar a serra mamerra
Amb na Margalida Llull.
Posted by xavier at 19:39:05 | Permalink | No Comments »

Saturday, June 14, 2008

Passat demà no l’altre

 
 
Sa tomàtiga que mengis
Procura que sigui vostra
Un dia vaig menjar una ostra
Amb una copa de cava
I me va caure la bava
Perquè vaig passar un bon gust
I jo trob que lo més just
És repetir qualque dia
Me daràs una alegria
Si me dius que m’hi convides
Les al.lotes més cabrides
Totes saben jugar a cartes
Te guanyen fins que te fartes
I llavonces, d’amagat
Te confessen que han fet trampes
Els més joves posen rampes
Per botar amb monopatí
I es padrins solen patir
Perquè ho troben perillós
M’hagués ‘gradat vorerlos
Quan ells eren uns al.lots!!!
Sé cert que eren més burots
Que els joves del temps present
Se rompien qualque dent
Perquè se tiraven macs
I feien mil desbarats
Per exemple: matar moixos
I alguns nins quedaren coixos
Perquè per tot s’enfilaven
I quan la fruita robaven
L’amo acabussava es ca
I més d’un va travelar
I va fotre per avall
Sabien colcar cavall
I sabien fer matances
I passaven les vacances
Fent feines de fora vila
No acabaven mai la pila
Perquè cantaven seguit
No existia cap neguit
Ni cap depressió tampoc
Sempre tenien un joc
I mai tengueren juguetes
I no tocaren mametes
Fins que no foren casats
No vull dir pus desbarats
Vos dic que són grans amors
Sense fer d’exagerats
Estimem als més majors
 

 
 
Posted by xavier at 13:53:49 | Permalink | No Comments »

Friday, June 13, 2008

La cançó de les veritats

                        Després d’escoltar mil versions diferents d’aquesta codolada popular he aconseguit montar-la.
O al manco això és lo que crec. He anat montant bocins d’aquí i bocins d’allà, retalls de Pollença, Algaida, Manacor, Montuïri i Sant Llorenç. Ha estat una tasca de fer encaixar diferents versions de la mateixa codolada, i sense perdre’n
cap troç pel camí. Això és lo que ha quedat; la meva tesi és que aquesta seria, diguéssom, la més parescuda a “l’original” i que les demés en serien versions.

La cançó de les veritats

Cada cosa en son temps
I en temps d’estiu: xigales
Ocells sense ales
Són bons d’agafar
A una casa que no hi ha pa
No en pensen de bona
Els homos sense dona
No estàn contents
A una jaia sense dents
Dali pa moll
Una gerra sense coll
No està acabada
Bota buidada
No hi ha què punyir
El nostro morir
S’acosta a cada hora
A un lloc enfora
Jo no sé què s’hi fa
Però per haver-hi d’anar
Me sap com a greu
Qui pelea amb Déu
Mai guanya
El Rei d’Espanya
Ja ho deia així
Qui s’aixeca dematí
Pixa allà on vol
Un llum a n’es Sol
No hi fa claror
Un traïdor
Fa dues cares
Ses torrentades
Van per avall
Es nas des frares
Era pelut i pelat
Si no ho és ara
Amb el temps ho ha estat
Vet aquí es cuento
De sa veritat

Posted by xavier at 10:15:54 | Permalink | No Comments »

Sunday, June 8, 2008

Les tonades

Les tonades són d’abans

Com posar bandes sonores

Ambientant llargues estones

A la feina plens de cants

En es sine sempre passa

Quan estan fent bricolatge

Canten amb molt de coratge

I la feina ret que és massa!!!

I si mos fixam un poc

Veim que totes les tonades

No solen dir res de bades

I ens endinsen dins un joc

El padrí aferrat a l’eina

Cantant era una monada

Existia una tonada

Per ambientar cada feina

No era un crit ni era un coro

Era cançó visceral

Un temps era ben normal

I ara avui mos sona a moro

Aquesta herència jo estim

És salut per la memòria

Tot i que no soni a glòria

Mos recorda d’on venim

I jo trob que el poble és viu

I jo opin que la nació

Per agafar més brevó

S’ha de sentir allò que diu

I propòs que en endavant

No se’ns silencïi pus

Vull pel poble lo més just

I que sempre anem cantant

Hem de rescatar tonades

Recuperant tradicions

Però cantant les accions

D’avui dia a les contrades

Per exemple, jo propòs,

Des del meu pensar discret:

La tonada del repòs

O la d’entrar a internet

La tonada d’anar en bus

La tonada d’anar en tren

Cantarà na Marilen

La d’anar a passejar es cus

Per arreglar avorriment

Quan s’espera llarga estona

Mos servirà  d’al.licient

La tonada de fer coa

La tonada des missatge

Cantarem ponyint es mòbil

I amb la tonada del bòtil

Hi tendrem molt de bagatge

I aquests joves que van d’oros

Quan botin des motoret

Entonaran un poquet

La tonada de fer porros

La d’anar a repàs de mates

Serà cant per nins i nines

Cantaran manacorines

La tonada de Pilates

I se posarà de moda

I els que vulguin ser més xics

Voldran entrar dins la roda

Per tal de fer nous amics

Serà un goig i una monada

Per les places i carrers

Mallorquins i forasters

Tots amb la seva tonada

I Mallorca cantarà

Escoltau i preneu mostra:

La tornarem a fer nostra

Cantant fort i en Català.

 

Posted by xavier at 20:10:34 | Permalink | Comments (1) »