Monday, July 21, 2008

verbenes i revetles

Són verbenes, són revetles
I de festa els pobles són
De Sant Joan a Sant Ramón
I a Petra se tiren ‘metles
Ha estat Santa Margalida
Ha estat Santa Magdalena
De festa tota la vida
I el meu cos ja sols no alena
Dia quatre Santa Bel
Sant Cristòfol dia deu
Jo m’he cansat d’anar a peu
I deman un cafè amb gel
Ve Santa Aina i Santa Marta
I dia 1 és Sant Feliu
I si ets un homo viu
Demanaràs a la carta
Dia 2: tots a Pollença
La Mare de Déu dels Àngels
Reparteix mesclat amb anses
Per gafar una ceba immensa
Per Sant Jaume, lo més bo
És sortir a prendre la fresca
És Patró, ans no ho paresca
D’Espanya i de Manacor
I per malament que soni
No heu de passar gens de pena
Maldament facem verbena
Feim més cas a Sant Antoni

Posted by xavier at 10:35:44 | Permalink | Comments (1) »

Wednesday, July 16, 2008

Bones Festes!
Quan és hora de dinar
Un homo té com a rusca
A dins la panxa una busca
No s’atura de ponyir
I en ser l’hora de dormir
Mos envest pardaleria
La pradina cantaria
Però no sap cantar gens
Si t’enfades fort t’encens
I se t’infla fort la vena
I en la nit cau la serena
I de dia pica el sol
I si dines tú tot sol
Tot solet faràs sa sesta
El xubec és una gesta
Digne dels més grans herois
Panades i cocorrois
I una coca de trampó
Te clavaria un grampó
Si te trobàs d’amagat
Anit jo aniré un poc gat
I tú hi aniràs demà
I a l’hora que el sol s’envà
A Mallorca es fa de nit
I haver sopat: Al llit!
Bona Nit i Bona Sort
I sobretot Bones Festes
Que és el que em dóna conhort
Posted by xavier at 10:49:15 | Permalink | No Comments »

Tuesday, July 8, 2008

Ciència Fricció

D’avui dia tot m’espanta
I tot me ve com a gros
Els invents són de bon troç
La magia que al mon encanta

Voldria entendre com funciona
Com punyetes un avión
Pot donar la volta al món
I només torbar una estona

Com punyetes va es telèfon?
Com putes funciona un mòbil?
Jo només hi entenc de rècords
De com he de buidar un bòtil

La tele m’assusta a mi
Cagondéna, com pot ser!
Que es pugui veure tan fi
I pareixi de de ver

Què en deis, des comandament?
Això sí que és bruixeria!!!
Bon Jesús, Santa Maria!!!
Me fuig de l’enteniment!!!

Com putes un micoones
Pot encalentir la llet!!!
Com putes per internet
La gent fot tantes estones!!!

Internet: altre misteri!!!
Jo ja no ho entendré mai
Quan ho mir només m’esglai
Bruixeria i encanteri!!!

Jo veig que hi ha molts d’avanços
I la gent encara és bamba
Tothom pensa en els descansos
I a veure meam lo que arramba

Trob normal aquesta posse
Perquè tots som animals
I les coses més normals
Són cercar es frec i es rosse

Avui dia, bona gent
En ciència fricció vivim
I quan me puny sa talent
No m’enrecord si t’estim

Posted by xavier at 11:11:48 | Permalink | No Comments »

Wednesday, July 2, 2008

NO HI CREC

 
Vull que me dónis dobbers
Vull que me dónis dos bessos
I així em llevis els estressos
I el patir per sempre més
Vos jur que no és lo mateix
Vos promet que no és igual
Ser raret que ser normal
Menjar carn que menjar peix
Jo no crec en la censura
Jo no crec en lo barato
Vull que em facis un retrato
I menjar menos verdura
Jo no crec en lo normal
Jo no crec en lo comú
Lo que em grada menys de tú:
L’amistat condicional
Vull llibertat d’expressió
Jo no som cap sinvergüensa
Amb la llibertat de premsa
Lluita qui no té brevó
Jo no crec en el dimoni
I menys en el dimonió
Jo crec en tot el que em soni
I que dugui la raó
Tampoc crec en Bon Jesusos
Tampoc crec en Cel ni Infern
Vull lo antic més que el modern
I que hi hagi menys abusos
I pegant a una altra part
Perquè vull xerrar un poc més
He tengut un gran estrés
I casi em pega un infart!!!:
En Sitges m’ha pres s’al.lota
L’hauré d’afeitar en eixut
El fotré dins un embut
Fins que faci sa bubota
 

Posted by xavier at 09:51:04 | Permalink | No Comments »

Tuesday, July 1, 2008

Epopeia

Cada poble té un heroi
Cada lloc té una llegenda
La darrera és prou tremenda
Va passar a un caminoi
Ja tenim nou menador!!!
Ja tenim nou cavallista!!!
Serà l’amo de la pista!!!
De grans premis gonyador!!!
El dimonió Vidal
A Fora Vila entrenava
I es cabriol engalanava
Seguint tot es ritual
Ja ho tenia tot a punt:
Es cavall ben pentinat,
Terreno ben aplanat,
I ell mudat i de conjunt.
Es cavall no va fer cas
I ell això no s’ho esperava
I en dos minuts ja llaurava
Amb sa punta des seu nas
Arrossegant com ets indis
A nes carro aferrat fort
Va encetar devers vint sindris
I desfé tot aquell hort
Amb es nas fent solcs i siquis
Fins que es cavall prengué tort
Li va botar de la pleta
Li fugí a Son Macià
Ell darrera en bicicleta
Meam si el podia agafar
Va ser un jorn poc gloriós
I aquell homo extenuat
Va ser assistit de rescat
Pels agents de l’u-u-dos
El cavall furiós nafrat
Tot Son Macià confús
Menador cansat i fus
I el carro tot destrossat
I lo més fotut de tot
És que era manllevat
Per arreglar aquest desvari
Per compondre es desbarat
Per Sant Jaume he proposat
De montar un joc solidari:
Una tómbola tan sols
L’ocasió bé s’ho mereix
Si per campanars serveix
Servirà per cabriols.

Posted by xavier at 08:21:26 | Permalink | No Comments »