Friday, September 26, 2008

Leire: sa nova cantante!!!

Tenc un refredat de móc
Un costipat galopant
I m’encanta la cantant
de la Oreja de Van-Gogh
Té una veu que m’enamora
I estil amb moviments sèxis
Li desig dos-cents mil èxits
i carrera triomfadora
A una dona que és tan mona
jo ben molt l’estimaria
I també la tractaria
com mereix una senyora
Imaginau, Manacor!!!
Que en Xavier tengués d’al.lota
una tia tan guapota
…i molt més alta que jo!!!
Passejaria orgullós
i orgullós festejaria
I tot Manacor ho sabria
i seria un poc famós
Fogiria es costipat
També sa pardaleria
I a tothom ho contaria
perquè estaria alabat
Noces a l’Església Gran
Noces de pinyol vermell!!!
Convidats més d’un parell
I a defora ple de fans
Es convite a nes Vermut
Lluna de Mel a Menorca
La bava un homo se torca
quan s’ho té ben merescut
Visquent junts a fora vila
Ets al.lots fent mil trastades
Na Leire cantant tonades
I jo contemplant la vida.

Posted by xavier at 11:52:57 | Permalink | Comments (1) »

Tuesday, September 23, 2008

un tiempo

 
Tothom pensa que ets molt tort
perquè t’agrada la nit.
I lo únic que he aclarit
és que sempre has anat fort
Quan ho passaves estret
ho suraves quasi sempre.
Aprovaves per Setembre
Trucaves un motoret.
Mair fores ni ets popular,
però tampoc beneitarro.
Jo sé que vares triomfar
instal.lant aquell tubarro.
Des llibres sobrava forro.
Anaves a escola a peu.
No fumaves mai cap porro
fins a les vuit menos deu.
El plorar mai no t’espanta
però si ho fa la plorera.
Nasqueres als anys vuitanta
i la tele no és lo que era
Un temps feien bones sèries
i ara totes són iguals:
menopàusiques, histèries
i metges curts de gambals.
No pots veure lo que hi ha.
La tele és intol.lerable.
Per veure l’Equipo A
has de fer un col.leccionable.
Jo quan m’avorresc m’afait
perquè la tele fa fàstic.
On és el Cotxe Fantàstic?
Què s’ha fet den Maiquel Nait?
Anatomia de Grey?
I qui és en Jaus aquest?
Jo mirava Falcon Crest
bevent un tassó de greip
La tele és una bassura
que just fa que dar pes cul.
I mira que som gandul,
però em tira a la lectura!!!

Posted by xavier at 10:11:09 | Permalink | No Comments »

Wednesday, September 17, 2008

sonrisa médica

Normalment pas un gustasso

de les coses més normals

En ser gran vull ser pallasso

per anar pels hospitals

 

Voldria fer riure nines

Voldria fer riure nins

Vull fer riure als padrins

I també a les padrines

 

Quan me pica fort un troç

jo m’hi grat com qui té puces

I a vegades són excuses

per tocar-me tot el cos

 

Sempre cerc la cosigolla

i m’agrada ser pardal

Jo som com un animal

que fa temps que ha perdut l’olla

 

I sé cert que tots vostès

són com jo o molt pitjors

Quan tenim el dia espès

Solem tenir tremolors

 

Sigui claun o sigui clauna…

qui més qui manco està boig

I per mi és tot un goig

Pertànyer a n’aquesta fauna

Posted by xavier at 10:36:26 | Permalink | No Comments »

Monday, September 15, 2008

El Ramat

 
 
Jo tenia un sol ramat
d’ovella de la més bona.
Si aquesta història vos sona
la vos contaré aviat
 
Amb un sol cap de bestiar,
com que sols n’hi havia una,
quan les ‘via de comptar
sempre acabava tot d’una
 
Deia…
Idò ara comptaré!
Cent mil llamps, coranta gotes!
Posau-vos en fila totes,
que aviat començaré
 
Deia…
Una! Mel!
Això és que no hi ha cap baixa!
Però un homo mal garbat
no se veu mai conformat.
I el sen demà a l’horabaixa
Una altra en via comprat.
 
Era fàcil el comptat
Perquè sols n’hi havia dues
Alambrada, fil amb pues
Perquè res fos escapat
Però passava penada:
“si ara una em fos faltada
en faltarien la meitat!!!”
 
Així és que vaig dir: tres!
I amb un poc més d’inversió
seria més bon pastor
just costant-me quasi res!!!
 
Tresquatrecincsissetvuit…
I així com passava el temps
No men vaig entèmer gens
Que tornava jo un cap buit
 
La codícia, el voler créixer,
sense tenir prou pastures
L’avar adopta postures
i allò principal es deixa
Sempre fa sense mesures
i llavonces sempre es queixa.
 
Ja no sabia comptar
perquè caps n’hi havia massa
I el rebull de la rebassa:
que a escola poc vaig anar
 
I arribà un moment fotut:
“No sé com abans no ho veies!!!
Perderes compte d’ovelles,
i et compten ara elles a tú!!!”
 
 
I diven:
 
Un!
 
Posted by xavier at 12:35:55 | Permalink | No Comments »

Tuesday, September 9, 2008

4Quatre coses

 
Vull ser pescador de xarxa
Vull ser cuiner amb mil espicis
Maldament hi hagi crisis
Anit sortiré de marxa
 
Me retiraré a la selva
Vull viure a la muntanyeta
Mallorca és una punyeta
Perquè tothom va a la seva
 
Menys jo, que vaig a la meva
I som un puta mal bitxo
I em dura cada capritxo
De Nadal a Sant Esteve
 
Aquest món és com un joc
On travel a cada passa
Ahir t’estimava massa
I avui t’estim massa poc
 
El Setembre és beneït
Perquè torna a obrir es Vermut
Quan jo tenc el canó eixut
Bec tot el que m’han servit
 
Neus Nadal, estàs molt guapa
Cada dia hi tornes més
I per places i carrers
El comentari s’escapa
 
I la setmana que ve
Esper encara dir cosa
Fins que no em tapi una llosa
Esper passar-m’ho molt bé

Posted by xavier at 10:59:46 | Permalink | No Comments »