Wednesday, September 17, 2008

sonrisa médica

Normalment pas un gustasso

de les coses més normals

En ser gran vull ser pallasso

per anar pels hospitals

 

Voldria fer riure nines

Voldria fer riure nins

Vull fer riure als padrins

I també a les padrines

 

Quan me pica fort un troç

jo m’hi grat com qui té puces

I a vegades són excuses

per tocar-me tot el cos

 

Sempre cerc la cosigolla

i m’agrada ser pardal

Jo som com un animal

que fa temps que ha perdut l’olla

 

I sé cert que tots vostès

són com jo o molt pitjors

Quan tenim el dia espès

Solem tenir tremolors

 

Sigui claun o sigui clauna…

qui més qui manco està boig

I per mi és tot un goig

Pertànyer a n’aquesta fauna

Posted by xavier in 10:36:26 | Permalink | No Comments »