Wednesday, November 19, 2008

quin puta temps!

 
 
Mai s’aturarà de ploure?
Mai no amainarà aquest fred?
Dins ca meva som estret
Tant i tant que no em puc moure
Tanta sort de sa camilla
Tanta sort des xicolate
Pes refredat prenc pastilla
i amb el mal solc quedar empate.
En d’estiu frissau d’hivern
En d’hivern frissau d’estiu
En d’estiu perd es govern
En d’hivern romanc al niu
A covar vora l’estufa
fins que mos piquin les cames
Si som dos xerram de mames
tant i tant que m’escarrufa.
Mos compram un joc de cartes
Cotorrejam com revistes:
Catis, Neus, Joanes, Martes,
Margas, Petres i em despistes!
En d’hivern anam molt forts
i fa un puta fred que pela
I fins que no siguem morts
feim comptes deixar una estela.
Si una cosa serà vera
és que som toscos com porres.
Som com de l’any de la pera:
sempre xerrant de cotorres.
Pareixem vells mal sofrits:
sempre vora la foganya.
Però amb valors afegits:
Esteim en quantra d’Espanya.
Tele Mallorca ens encén
Amb tan bons documentals.
De cada pic més s’entén
que siguem republicans.

Posted by xavier at 08:58:18 | Permalink | No Comments »

Tuesday, November 11, 2008

Anys Noranta

 
 
Digau-me qui va de feina!
Digau-me qui menja poc!
Explicau-me a mi aquest joc!
Donau-me a mi un poc més d’eima!
Jo enyor quan era un al.lot
i cada dia jugava.
L’aventura començava
els matins amb un sol mot:
Bon dia! Deia ma mare.
Era guai, era dissabte
Per jugar jo era molt apte
I per fer enfadar a mon pare.
I en ser al.lot de cotorze anys
i arrambar el ciclomotor
me vaig fer un gran trescador
per altres pobles i valls.
Vaig arribar a Manacor
on vaig arrelar l’estima.
Era jo el mascle més bo
festejant aquella nina.
Per amunt i per avall
cada dia una estoneta.
També anava en bicicleta
però mai nava en cavall.
Impleava es motoret
I llavonces s’automòbil:
Per festejar era més dòcil
perquè no passaves fred.
I na Bel era molt guapa
i cada dia ho és més
Un altre homo ara la tapa
I a damunt no tenc dobbers!!!
Els noranta acabaren
el dia que vaig vendre es motoret:
31 de Desembre de 1999

Posted by xavier at 08:33:00 | Permalink | No Comments »

Tuesday, November 4, 2008

La Mar Gran

 
 
Des del Far jo molt badava
Observava la Mar Gran
Tan inmensa, fosca i blava!
I tantes barques on van?
Quin misteri, quina cosa…
Com putes d’aigo n’hi ha tanta!
Contemplar això a mi m’encanta
i em fa un corc que no fa nosa.
Si tengués jo una barqueta:
Menorca sempre seguit!!!
No tendria cap neguit
trescant com una geneta.
Jo vull ser un “lobo de mar”
i sempre estar dins la barca.
Jersei canalé de marca
I a cada port tenir un bar
on brevejar d’odissees.
Platges guapes, cales verges
Tot això pens des del Far.
Vull entendre de mal temps
i parèixer un solitari.
Vull ser el rei del meu desvari
perquè pena no en tenc gens.
Desig una pell curtida
com cuiro mig clivellat,
rues de mitjana edat
i unes mans de bona mida.
Saber nuus, veles i fustes,
entendre de peix i d’aus,
bodega i gateres justes
i en el port massions a daus.
Estimar a qualque actriu
I una barca amb nom de dona
En bufar el meu corn fort sona
I a la galta cicatriu
El meu Far: balcó de somnis
La Mar Gran és l’infinit.
Som pardal de caçar mopis
com quan era un nin petit.
 
 
 

 

 
Posted by xavier at 08:20:10 | Permalink | Comments (1) »