Monday, January 19, 2009

palmademallorca

 
 
Sant Tià fou un Sant Màrtir
Que va morir sagetat
És el patró de Ciutat
On no saben què és un càntir
On no saben ni xerrar
On no existeix mai la calma
On se pensen ser de Palma
I pocs se solen salvar
I se senten Capital
I se senten que ells són cosa
I que la resta fa nosa
quan realment ells són el mal
Me fan gràcia a mi els panets
estentissos corcs de moble
Cerquen familiars a un poble
per trobar noves parets.
En el fons s’empegueeixen
(Ser de Palma no és molt guai)
Però no hi han caigut mai:
Si ser de Ciutat mereixen
Que diguin: som de Ciutat!!!
Que és la veritat més neta
I així ja hauran millorat
Ciutat sempre m’ha agradat
Palma vol dir mamballeta:
La que jo els hagués pegat.
Posted by xavier at 09:07:05 | Permalink | No Comments »

Monday, January 5, 2009

Projecte D’Efak

 
 
El passat 3 de Gener
hi hagué un gran “evento”
Lo que jo vos cont no és cuento
perquè fou acte punter:
Teatre de Manacor
Gent de traje i gent de gala
ompliren tota la sala
i l’afluència feia por
Com a l’entrega d’uns premis,
hi hagué personalitats,
gent de totes les edats
i també de tots els gremis
Gent de nom dins la Cultura,
i del món de l’escenari
I colcún estrafolari
que a tota la resta apura
Hi havia també grans poetes
com ara en Bernat Nadal
I també qualque pardal
Catxindéna, quines fetes!!!
Hi havia periodistes
del Balears i el Cent per Cent
També hi anaren artistes
i tota casta de gent
Hi assistí més de mig poble
a badar mirant vestits
uns minuts molt divertits:
quan arribà la gent noble.
Jo no m’ho podia creure!!!
Gent d’aquí i gent d’allà
I fins s’hi va deixar veure
El Comte Pere Capellà
Poder de convocatòria
Personatges del món públic
Passaran a la memòria
D’aquest panorama únic
Gent de pes i de renom
assistiren al gran acte.
Dins la història farà impacte
És quelcom que sap tothom.
M’escarrufa a mi pensar
que ja tenc amics famosos
que dedins cotxos vistosos
prest s’hauran de passejar
El Teatre ple ja n’era
començaren un poc tart
Però va valer la pena:
de mirar vaig quedar fart!!!
Quines distraccions més grosses:
mirar al públic assistent.
Jo ja entenc perquè a la gent
li agrada tant anar a noces.

Posted by xavier at 07:33:45 | Permalink | No Comments »