Monday, February 9, 2009

SOBRASSADA VELLA

 
 
Tenc el mànec de la pella
i tenc la pella pel mànec
D’annerot jo som un ànec
Que vol sobrassada vella
M’agrada a mi molt que rapi
i s’aferri al paladar
Del gust que jo en puc passar
no hi ha flassada que em tapi.
Disfrut molt d’allò curat
M’agrada la pell curtida
Per disfrutar fora mida
jo he d’estar ensobrassadat.
M’han donat, de l’any passat
una bufeta preciosa
Mai cap de tan coriosa
jo n’havia ni ensumat
I ara vaig mig col.locat
perquè duc dins sa senalla
sa bufeta que desmaia
i me té a mi anestessiat
Només fris d’arribar a puesto
només fris d’ençatar Allò
Damunt pa i amb un sol gesto
Saps que ho trobaré de bo!!!
Qui m’ha dat això és un àngel!!!
Antònia Remos, és precís:
Fer-vos un gran homenatge
Si és que me donau permís.
Padrina Remos sou massa
Padrina Remos sou guai
Vos alab a cada passa
I no me’n cansaré mai.
Padrina, jo vos dedic
Una glosa com aquesta
Dins sa boca hi faré festa
M’encanta ser es vostro amic.

Posted by xavier at 08:45:56 | Permalink | No Comments »

Tuesday, February 3, 2009

Coses que treu la Mar

   
 
 
Moltes canyes, també fustes,
quatre boies, setze xarxes,
deixalles més de les justes
i restes de pets i panxes
La Mar gran està enfadada
Mos escup tot quant li sobra
I per fer jo una bona obra
demà l’hauré netejada
No és que sigui una ONG
Tampoc d’enlloc som cap batle
Però he d’arrambar l’espatlla
Per fer tot quant s’ha de fer
Per deixar el litoral nou
No pot quedar ni un paper
I per ser un poc més sincer
Contaré quin mal me mou:
De Diògenes patesc
Necessit acumular
Tot quant trob jo solc guardar
Maldament faci vent fresc
El que pas més gust d’endur-me’n
són les fustes ben pelades
i les cordes desfilades
que en ser eixutes s’arregussen
I les boietes de xarxa
que pareixen tarongetes
i també unes ulleretes
per Carnaval fer la marxa
Molt de plàstic, molt de verni
Molta bassura dels homos
No fa falta ser cap geni
Per veure que això és de locos
 
 
 
Posted by xavier at 09:47:23 | Permalink | Comments (1) »

Vendaval

 
 
Anava tot sol per Plaça
Un poc més i me va endur
Aquest hivern és molt dur
Tant que no pots ni dar passa
Primer cau aigo a les totes
inundant mil sementers,
fent mal a totes les rotes
i banyant tots els papers.
I ara això: una bufada
que remou tot quant hi ha
No se t’ocorri guaitar,
que et pot caure una teulada
Ben remoguda Mallorca
Tots els caps despentinats
Acabarem com Menorca,
on estan tots ben sonats.
Tant de vent de Tramuntana
no els arriba a fer cap bé.
Els bufeja fort també
setmana rera setmana.
Cosa té, l’estar un poc boig,
que Menorca mos estira.
Com els nins dins una fira
allà tots hi trobam goig.
Meam si fent vent a les totes
Mos pentina Mallorqueta
Qualque dia quatre gotes
I en fer sol en bicicleta
Posted by xavier at 09:14:00 | Permalink | No Comments »