Saturday, March 28, 2009

Cossiols i penjolls magres

 
 
Avui plou i demà neva
Ha fet sis dies de sol
Qualque pic menj llom amb col
i la bicicleta és meva.
La camilla no retiris,
que te pots equivocar.
Si me xerres més de crisis
te puc arribar a matar.
Si fa sol aquest diumenge
sortirem a brillar un poc.
Si el mal temps dins casa em menja
tenc beneits d’encendre foc.
No em proposis mai cap joc
I molt manco de preguntes.
Que si amb Trivial a mi em juntes
alerta no et pegui un toc.
Al balcó hi tenc un gerani
Que està trist, té mal de cap
Però som amics i sap
que jo el reg tot quant demani.
Té compost estraordinari
de coes de cebes tendres
i dos sobres de canari
i totes les meves cendres.
I la borra del cafè
I un cossiol de test ben guapo
I qualque pic qualque gapo
del balcó cap al carrer;
penjolls per dedins es cotxo;
en terra buidar el cendrer;
demanar-se un calimotxo:
Tot això fa foraster!!!!!
Xerrar fort nant pes carrer
i una moto estrafolari:
A més de fer foraster,
tot això ja fa ordinari.
Boca oberta i un xiclet
i fumar a mala manera:
No vull tenir mala llet,
però això fa forastera!!!

.

 
 
 
Posted by xavier at 17:26:24 | Permalink | No Comments »

Wednesday, March 25, 2009

Estat policial

 
Tots hem vist per les notícies
I hem llegit damunt la premsa
Com les forces de defensa
encapçalaven brutícies
Però  hi ha imatges ocultes
que desvetllen més secret
I llavonces quan les juntes
Veus el que el govern permet
Policies ben armats
amb porres de metre i mig
dins l’escola són entrats
fins que amb la sang fan esquitx
Pareix de ciència ficció
La Guerra de les Galàxies
Aquests policies fatxes
agredint el nostre món.
Entrant dins la facultat!!!
I per ordre del rector!!!
Mai m’ho hagués imaginat:
El fracàs de la raó.
Aquesta calamitat
Ben de molt ha superat
Als anys de la transició.
Vivim quaranta anys enrere
menjam les mateixes merdes
I camufla aquesta fera
un govern fet dir d’esquerres
El cicle es va repetint
s’acosta una dictadura
I si l’humà no madura
l’humà s’anirà morint
No m’agrada glosar trist
Però l’hora així ho demana
Dins la darrera setmana,
Ai Déu méu!… tot el que hem vist
I aviat ve un estrany node:
PP i PSOE a Euskadi
Quan la democràcia badi
ja és perquè no està de moda.

.

Posted by xavier at 12:17:51 | Permalink | Comments (1) »

Tuesday, March 10, 2009

Home de Caramel núm.4, l’Obokaman.


Després d’uns quants intents fallits, al Dr. Mashirito se li va ocórrer la idea definitiva per acabar amb n’Arale i en Sembei. Va enviar un robot espia dotat de raigs x, i mitjançant radiografies va aconseguir crear un robot idèntic a n’Arale. Va realitzar una sèrie de modificacions perquè l’Home de Caramel número 4 odiés les merdes(…) i fora una mica més educat i formal. Després de convèncer-lo que n’Arale pretenia destruir el planeta, el número 4 es se n’adonà que n’Arale no era exactament el malvat robot que s’imaginava. I després d’una sèrie d’esdeveniments, el doctor Mashirito va apartar al número 4 del seu costat i va intentar, sense aconseguir-ho, portar a terme els seus plans amb nous Homes de Caramel. Batejat com a Obotchaman per n’Arale, el robot es va integrar en la vida normal de
la Vila del Pingüí.

N’Obotchaman és el que hauria d’haver estat n’Arale: perfectes modals i disposició per a realitzar tot allò que se li comani. Realment és estrany que, a part d’un cert sentit de supervivència de la seva espècie, s’enamorés tot d’una de n’Arale, encara que tal vegada sigui cert això que l’amor és cec.

Font: Electronic Slump Fanzine

 

Posted by xavier at 11:17:20 | Permalink | Comments (1) »

Sunday, March 8, 2009

Al buen tiempo mala cara

 
Si la vida no et somriu,
el secret per ser feliç
i per poder sobreviure,
t’has de concedir un permís:
encara has de ser més viu
i a la vida has de somriure.
Si les coses te van tortes,
que normalment sol ser així;
si les pedres no van fortes,
però normalment tú sí…
T’ho has de prendre amb democràcia
perquè tothom té el seu vot.
Si de la vida ets devot
al final t’ha de fer gràcia.
Enfoca-ho d’un altre punt.
L’òptica has de mesurar.
El que el món sol celebrar
dins ca teva no fa munt.
Tú valores els valors
Els altres valoren duros
Tú tens tres capses de puros
i els altres tenen temors.
Tenen por de morir sols
i no empènyer descendència.
Però viure en decadència
és just el que tú no vols.
Qui et comprengui ha d’acceptar
que et pertany la raó pura.
I mentre l’ànim te dura
l’has de fer proliferar.
Ni vint capes de pintura
el teu seny han de tapar.
Ets el jefe del moment
Ets el guru de les vides
I qui cregui en les mentides
s’ha confós triant la lent.
Li és més fàcil ser dolent
que esforçar-se prenent mides.
Llop estepari anecdòtic,
ets un fan de la sentència.
Lluites per la independència
i et dol ser el més categòric.
Sempre cerques la raó.
Ben lluny de ser un ressentit,
que és lo que volen que siguis,
que a davant la curtor riguis
és el que et fa divertit.
Continua pel camí
obrint pas amb conseqüència.
La teva fe és pura ciència
que il.lumina un mal destí.
… I ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí..
 
 
 
.

Posted by xavier at 08:11:26 | Permalink | Comments (1) »

Wednesday, March 4, 2009

BENVINGUDA SIES

 
 
Te vull extendre un poema
per part del que t’he dir
Just el fet de no ser-hi
fort me cou com un eczema
S’anhelava l’arribada
Frissàvem d’aquest moment
A la suma de la gent
Ara tens bocabadada
En poder te vendré a veure
Fris de riure’t a la cara,
de besar fort a ta mare
i amb ton pare fer un gran beure.
Confés que estic regirat,
tot sabent que arribaries.
Un no veu on són les vies
Fins que el tren no és arribat
I a mi m’ha aplegat a fora
Enmig de tot un tragí
I lo únic que puc dir:
Fris de tenir-vos devora
Els meus ulls mirant el mòbil
observant el teu retrat
tots dos més pardals que un bòtil
una llàgrima han vessat.
Ara voltros ja sou tres
Noltros encara som un:
…Un que no serveix per res
sigui prop o sigui lluny…
A la terra aquesta gent
I en el cel el teu padrí
Hem celebrat el moment
Que ja siguis per aquí
Nom de dama de llegenda,
A partir d’aquest instant
La vida ves disfrutant
Benarribada, Elisenda!
 
 
 
tio xavier.
Posted by xavier at 18:21:27 | Permalink | Comments (1) »

Monday, March 2, 2009

CAMINS DE XAROP

 
 
He tornat als carrers grisos
on trastejavem plegats,
on rebostejavem gats
trobant amors dins els pisos.
On fèiem de motoristes
per anar a conèixer nines.
Triant les millors rutines
esdevinguérem artistes.
De tot Déu érem l’enveja
De Barcelona els més curros
Sabiem invertir duros
en el fum que més mareja.
Sempre hem escrit una història
farcida de bons moments.
Fabricàvem la memòria
i això ens va fer més valents.
Som tornat als carrers foscs.
Per la factoria d’oci
ara, enguany, jo no en tenc soci
i som ple de plors i mocs.
La vida és una rodella
que mos sol brindar delit.
Del fred far dalt de la nit
contemplàrem Ciutadella.
… i ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.
Posted by xavier at 08:51:39 | Permalink | Comments (1) »