la plaqueta dels roïssos

Toni Pol, ets enginyós
Tens ocurrències amb graci
A les mil, tot quant gin passi
Ferm mos fa riure a tots dos
Gintònic amb Gin Beltran
Pomades de Gin Florit
Un homo quan és petit
Sols anhela ser més gran
No tothom fa allò que vol
No tothom sap fer pomades
Ja ho he dit moltes vegades:
Jo vull un Gin-Tònic-Pol
Sols esser prou ocurrent
Ets un homo de recursos
T’agrada embullar la gent
Amb paraules de dos usos
I amb els mots que són assidus…
L’acudit efervescent
l’han après tres individus
I al quart has fet ben content
Fort el cor i molt somrient
Per dedins les processons
Has sabut posar tions
Ja tothom diu “finalment”
Ets un tipo metafòric
que sap llegir en diagonal
De marxa se’t veu eufòric
De dia se’t veu normal
Has fet dogma d’anar viu
I saps tornar per darrera
Tens calmada sa quimera
Quan l’ocell ja és dins el niu.

.

No vull ser mort ni difunt
ni tampoc vull ser en es limbo
Vull nocilla dins pa bimbo
I esser d’Arenys de Munt
Tenc amigues periodistes
i els estim en català
M’agrada molt conversar
amb les independentistes

Jipioses però netes
rasta-fairi els anomèn
Quelcom que tothom comprèn:
que cal emprar les aixetes.
Ja sabeu que no som brut
i que som bastant normal
Però lo més informal
sempre me durà venut
Roba vella però neta
que s’ha acostumat al cos
Se n’ha foradat un tros
per on guaita l’animeta
I aquests quatre putes pijos
que em critiquen pel vestir
Una cosa jo els vull dir:
Voltros comprau vaqueritos
que ja vos venen gastats
I a camper sou estafats
amb sabatets plens de titos
I quan jo era un al.lot
me reieu ses espardenyes
I jo feia l’indiot
enfilat damunt ses penyes
Ara, valen vint-i-un euro…
vos comencen a agradar!!!
Pes vestir tots sou un zero!!!!
Ja les duis fins per mudar!!!!
El criteri dels més bufes
sempre se basa en el preu
…
Si val vint millor que deu
i així com gastes t’estufes.

.

Cada dia quan m’aixec
i enlluerna el sol la cara
Tant despús ahir com ara
com un renego renec
I renec d’un meu passat
i renec de tot Espanya
i voldria tenir manya
per no fer ullastre esbrancat
I cresc un poc cada dia
quan conec a bona gent
Vos vull dar clar i entenent
que sense el vostre talent
jo no sé lo que faria
La meva pàtria sou voltros
el meu país és etern
no ha de menester govern
perquè tots quants som som locos
Manacor, quin poble aixeca!!!
Amb racons plens de genetes
Hi conspiram les gentetes
i aturam per pa i taleca.
Hi ha n’Antònia Santandreu
que és la millor perruquera
Sa perruqueria, Ixent
fa a les altres quedar enrera
Un homo enyora un moment
i el dibuixa dins els somnis
I en el moment que t’adormis
el lladre estarà content
Te podrà robar la bossa
però mai cap pensament.
I si el trob mentre va fent
el rebent amb una cossa.

Tenc el cap tot ple de most
i les rues arruades
de tantes suades
fatídic agost

Me pareix que me fonc viu
De calor o de locura
Tanta de temperatura
Fatídic estiu

Calorades intensives
Calenta i fatídica mar
brou d’olives
calamar
-i quan passes gust salives
i és hora de berenar-

I el setembre entra rompent
i tot sol esqueixa l’ombra
me pensava ser un valent
i el plorar a mi tot m’ho tomba

Procuraré fer un intent
que duri més d’una estona
Brindaré amb rom amb llimona
quan sopi amb la meva gent