la plaqueta dels roïssos

Un homo tot ho celebra
Sempre és motiu per brindar
No s’atura d’ abocar
es tassó ple de ginebra
I de bar en bar glopeja,
s’engata de tant en tant…
i pensa, fumant fumant:
- perquè res no me fa enveja?

I una nit, potser d’aquestes
es fa caure pes Vermut
I es seu coll és un embut
I a l’hivern hi ha poques festes

Com aquest n’hi ha un bon munt
A tots els agrada es beure
I no formen cap conjunt
perquè junts no es deixen veure.

Ara s’altre juga a truc
I a cada barra un amic
- Deixa’m un paper i un bic
Que m’apunt es teu feisbuc
- No vull que siguis més ruc,
ja em trobaràs on estic:
A n’aquesta taula o barra
o a la llum d’aquell aplic
la vida mai no em complic
sempre estic damunt sa parra
Bons amics dins ses cantines
Pere Berga, ets es millor
Junts nirem a encalçar nines
quan mos pegui sa fortor.

- Com així hi ha d’haver mosques?
I… perquè n’hi ha d’haver tantes?
Me diràs que no t’espantes?

- Com un poruc a les fosques!
Com deu ser que hi ha tant d’insecte!!!

- I d’on putes compareixen?

-Una flitada perfecta,
i en deu minuts no existeixen!!!

- Cagonrès!!! Es flit no basta!!!
Mos rovegaran a tots!!!!

- Sa padrina pega bots
i llongos de tota casta

- I es padrí ja està emprenyat
i pega tocs de gaiato

- D’aquí un poc tendrà un bon flato
i mos quedarà estirat

- I sa moixa ha tornat loca,
de mosques no se n’avé
i es bigoti ja me’l té
més brut que es cul de sa lloca

- Mos convé que arribi es fred
i mati totes ses mosques…

- Fumarem fins ran de llosques
com ho fa tot fadrinet

- Prest traurem ses pedres tosques
i això serà lo més net.

-Diumenge tenc una cita
S’hi convoca a sa jet set
Tant sols pegar un cacavet
me pot fer mudar de fita

Al Bon Jesús m’encoman
perquè me faci per bo
(No les tenc totes amb jo
perquè vénc amb Iscomar)

-Per si un cas compra un billet,
ferma caps fort i assegura…
La mar gran quan té bravura
te pot fer tornar boiet.
-Oh gran Sant Antoniet,
brindau-me es barco que sura.

Faç comptes nar a terres santes
Diumenge prest dematí
Si les tenc totes amb mí
Ja hi seré des des dia antes:
He d’anar a fitxar as Vermut
i passar-hi moltes hores
I a mon pare trobar nores.
I as cos donar-li disfrut

Per riure som es primers,
i a Mallorca, lo més bo,
està dins quatre carrers
i tots són de Manacor

.

Marga, Son Serra i amor
Asseguda a sa terrassa
Contempla un nigul com passa
Peus damunt s’arrambador
I apuntant cap a l’orient,
en aquesta latitud,
trenta milles són l’escut
o un mirall coincident.

Simetria comfortable
Telepatia i cançons
Jo també pos es bessons
damunt l’acer inoxidable
Tú també ho vares provar
I així a mi m’ho ensenyares
Aquestes són les baranes
On mos hem de recolzar

A canvi: un nus Margalida
que d’una corda en fa tres
Mar enllà jo sé que hi és:
hi ha Son Serra de la Vida

.