Berga
Un homo tot ho celebra
Sempre és motiu per brindar
No s’atura d’ abocar
es tassó ple de ginebra
I de bar en bar glopeja,
s’engata de tant en tant…
i pensa, fumant fumant:
- perquè res no me fa enveja?
I una nit, potser d’aquestes
es fa caure pes Vermut
I es seu coll és un embut
I a l’hivern hi ha poques festes
Com aquest n’hi ha un bon munt
A tots els agrada es beure
I no formen cap conjunt
perquè junts no es deixen veure.
Ara s’altre juga a truc
I a cada barra un amic
- Deixa’m un paper i un bic
Que m’apunt es teu feisbuc
- No vull que siguis més ruc,
ja em trobaràs on estic:
A n’aquesta taula o barra
o a la llum d’aquell aplic
la vida mai no em complic
sempre estic damunt sa parra
Bons amics dins ses cantines
Pere Berga, ets es millor
Junts nirem a encalçar nines
quan mos pegui sa fortor.
