Lo que quedarà
Sols som el temps que mos queda
i cada dia és un més
i ahir ja serà per sempre
i tal volta és al revés
Per això estimam lo típic
perquè ens permet allargar
Per això em ‘grada xumar
com un alcohòlic nefrític
Per això som de la feta
i les fotos me fan por
Per això estim Manacor
Per això també estim Petra
Les postals són melangia
vull Sol i vull temporals
vull a tots els animals
perquè són pura energia
Hem de riure cada dia
però no riguem en fals
I si un dia deix el cos
vull donar molts dels meus òrgans
però no vull donar ets orgues,
que són qui em fan sentir gros
Un sepeli de parts nobles
serà més que suficient
Prest serà lo més corrent
i ho faran per tots es pobles
Enterrat devall es fang
hi haurà en xavier petit
On tenc s’ànima i sa sang
és un puesto divertit.
