la plaqueta dels roïssos

m’aixec dematí
m’en vaig en silenci
no tenc pacienci
ja fris de ser-hi
ja hi som de tot d’una
començ a fer gloses
m’emprenyen ses noses
no estic a la lluna
deman cafè amb gel
i pens mil putades
les rimes rimades
han de sortir mel
escric codolades
dotades d’arrel
arran de putades
me veig inspirat
me veig despistat
si un dia t’enfades
no som rancorós
per tenir memòria
si en total som dos
estic a la glòria
escric amb eufòria
com avui content
n’hi ha devers cent
que volen ser jipis
amb mi no t’empipis
que som innocent
un homo valent
cercava una feina
i qualsevol eina
li era cabal
li és ben igual
cavar o fer pasta
de qualsevol casta
però donau-n’hi
per mi que ja basta
avui dematí