la plaqueta dels roïssos

                        Després d'escoltar mil versions diferents d'aquesta codolada popular he aconseguit montar-la.
O al manco això és lo que crec. He anat montant bocins d'aquí i bocins d'allà, retalls de Pollença, Algaida, Manacor, Montuïri i Sant Llorenç. Ha estat una tasca de fer encaixar diferents versions de la mateixa codolada, i sense perdre'n
cap troç pel camí. Això és lo que ha quedat; la meva tesi és que aquesta seria, diguéssom, la més parescuda a "l'original" i que les demés en serien versions.

La cançó de les veritats

Cada cosa en son temps
I en temps d'estiu: xigales
Ocells sense ales
Són bons d'agafar
A una casa que no hi ha pa
No en pensen de bona
Els homos sense dona
No estàn contents
A una jaia sense dents
Dali pa moll
Una gerra sense coll
No està acabada
Bota buidada
No hi ha què punyir
El nostro morir
S'acosta a cada hora
A un lloc enfora
Jo no sé què s'hi fa
Però per haver-hi d'anar
Me sap com a greu
Qui pelea amb Déu
Mai guanya
El Rei d'Espanya
Ja ho deia així
Qui s'aixeca dematí
Pixa allà on vol
Un llum a n'es Sol
No hi fa claror
Un traïdor
Fa dues cares
Ses torrentades
Van per avall
Es nas des frares
Era pelut i pelat
Si no ho és ara
Amb el temps ho ha estat
Vet aquí es cuento
De sa veritat