la plaqueta dels roïssos

No vull ser mort ni difunt
ni tampoc vull ser en es limbo
Vull nocilla dins pa bimbo
I esser d’Arenys de Munt
Tenc amigues periodistes
i els estim en català
M’agrada molt conversar
amb les independentistes

Jipioses però netes
rasta-fairi els anomèn
Quelcom que tothom comprèn:
que cal emprar les aixetes.
Ja sabeu que no som brut
i que som bastant normal
Però lo més informal
sempre me durà venut
Roba vella però neta
que s’ha acostumat al cos
Se n’ha foradat un tros
per on guaita l’animeta
I aquests quatre putes pijos
que em critiquen pel vestir
Una cosa jo els vull dir:
Voltros comprau vaqueritos
que ja vos venen gastats
I a camper sou estafats
amb sabatets plens de titos
I quan jo era un al.lot
me reieu ses espardenyes
I jo feia l’indiot
enfilat damunt ses penyes
Ara, valen vint-i-un euro…
vos comencen a agradar!!!
Pes vestir tots sou un zero!!!!
Ja les duis fins per mudar!!!!
El criteri dels més bufes
sempre se basa en el preu
…
Si val vint millor que deu
i així com gastes t’estufes.

.

Cada dia quan m’aixec
i enlluerna el sol la cara
Tant despús ahir com ara
com un renego renec
I renec d’un meu passat
i renec de tot Espanya
i voldria tenir manya
per no fer ullastre esbrancat
I cresc un poc cada dia
quan conec a bona gent
Vos vull dar clar i entenent
que sense el vostre talent
jo no sé lo que faria
La meva pàtria sou voltros
el meu país és etern
no ha de menester govern
perquè tots quants som som locos
Manacor, quin poble aixeca!!!
Amb racons plens de genetes
Hi conspiram les gentetes
i aturam per pa i taleca.
Hi ha n’Antònia Santandreu
que és la millor perruquera
Sa perruqueria, Ixent
fa a les altres quedar enrera
Un homo enyora un moment
i el dibuixa dins els somnis
I en el moment que t’adormis
el lladre estarà content
Te podrà robar la bossa
però mai cap pensament.
I si el trob mentre va fent
el rebent amb una cossa.

Tenc el cap tot ple de most
i les rues arruades
de tantes suades
fatídic agost

Me pareix que me fonc viu
De calor o de locura
Tanta de temperatura
Fatídic estiu

Calorades intensives
Calenta i fatídica mar
brou d’olives
calamar
-i quan passes gust salives
i és hora de berenar-

I el setembre entra rompent
i tot sol esqueixa l’ombra
me pensava ser un valent
i el plorar a mi tot m’ho tomba

Procuraré fer un intent
que duri més d’una estona
Brindaré amb rom amb llimona
quan sopi amb la meva gent

També és cert que no som llépol
però m’agrada el gelat
I m’agrada haver nedat
fins que qualcú m’ha dit téntol
I que m’agrada lo sa
sobretot si té frescura,
com ara na Bel Bauçà,
com ara un tall de verdura,
com també el plaer sin fín,
com les marques de pintura.
I com na Marga Bonnín,
que és més tendra que tempura.
Marta Bergas, dolça calma
Té vestidet de pagesa
També té arranques de Palma
quan enyora una hamburguesa.
L’agost és d’aquí dos dies
Es Vermut farà un recés
I mos passarem un mes
sense aquelles llepolies

L’aventura es fa de nit
I en l’estiu la nit és curta
Un capfico a cala Murta
fa revinclar l’esperit
I esperit per beure en donen
si t’atraques per revetlles
Les petreres se confonen
amb ses clovelles d’ametlles
I es petrers més forts que un mac
perquè totes ses petreres
quan se xopin ses piteres
els faran tenir un atac
I noltros de fora poble
compareixem desxondits
i encara ens llepam els dits
recordant festa tan noble
Sant Jaume casi és aquí,
I tal com vengui s’esfuma
una festa amb res a dir
ni amb una festa d’espuma
No és cupa de cap govern,
això són coses normals:
a totes les capitals
les verbenes són d’hivern.

És molt guai vetllar a la fresca
Agradable nit d’estiu
És més dolça que la bresca
I qui va viu té perdiu.
Es vespre d’ahir fou massa
No tornaré a estar pus trist
Un concertarro en es Twist
asseguts a sa terrassa
I es carrer davant tallat
i taules fins es llaüts
Nins i nines ben aguts
però encara no he aferrat
-Noemí tens bona veu
interpretes versions bones
-Un moment, no vos mogueu,
vaig a saludar unes dones.
-Jo vaig fins en Jordiet,
vols que te dugui un perrito?
-Lo que vull és posar es pito
per devers un clot estret.
- Ets un closca i un impúdic
i riguent te dones greix…
sempre estàs en lo mateix!
- No és lo mateix, és lo únic!!!
Ji, ji, ji, ja, ja, rialles
i l’estona passa prest
I un moment donat badalles
i fas s’alto amb un sol gest
Demà feina i fa peresa
-ja no m’enrecord com era-
Faig sa darrera cervesa
i després me don manguera.